Des de les comarques de Girona - Els blocs de VilaWeb

És difícil determinar un paràmetre clar i objectiu per saber l’abast de la vaga general. Els sindicats diran el 80% de seguiment i la patronal el 20%. El govern dirà el que li semblarà, tot i no deixar malament els sindicats.

Hi ha un debat per la interpretació de la corba de demanda elèctrica. És un tema al que hi he dedicat moltes hores d’observació arran del debat sobre la MAT.

El consum elèctric del país té un mínim cada dia entre les 4 i les 6 del matí. El mínim setmanal és el diumenge i el mínim anual és el 25 de desembre i l’ú de gener. Per tant, podem suposar que la matinada del dia 1 de gener tots els llocs de treball estan aturats, en excepció dels trens i metros. El consum mínim de l’1 de gener va ser de 18.176 MW., xifra que considerem la base de consum. Tot el que pugi d’aquí voldrà dir que hi ha activitat econòmica.

Dimarts el consum mínim a les 5:20 va ser de 21.903 MW. Si li restem el mínim anual tindrem 3.727 MW, consum que s’ha d’imputar a les grans empreses que treballen dia i nit. El consum mínim de la nit de la vaga va ser de 19.703 MW, que si li restem el mínim anual dóna 1.527 MW. Comparant els augments de dimarts i dimecres tindrem la reducció de consum de les grans empreses el dia de la vaga, un 59%. Recordem que és reducció de consum, no de llocs de treball ni d’ingressos per activitat.

Ara hem de fer el mateix per la punta del migdia, a les 13:20. Si restem el consum de la gran empresa tindrem la variació de consum de la petita empresa, els serveis i l’administració. El consum de dimarts a les 13:20 va ser de 32.789 MW, que si restem 18.176 MW de base i 3.727 MW de la gran empresa dóna 10.886 MW de consum per la petita empresa i serveis del dimarts. La mateixa cosa la hem de fer per ahir, obtenint 9.072 MW que, comparats, dóna una disminució de consum del 16,7% per la petita empresa i serveis.

Per tant, si suposem que tot l’augment de consum nocturn és imputable a la gran empresa i aquesta té el 21,3% del número de treballadors d’Espanya, l’atur en treballadors imputables a la gran empresa haurà estat del 12,57% del total de la massa laboral espanyola. Pel que fa a les petites i mitjanes empreses i al sector públic, l’aturada imputable serà de 13,14%. Si sumem els resultats tindrem una aturada de la vaga del 25,71%, resultat molt més fiable que tots els que us donaran en el diari d’avui.

Comentaris: 5

Com fer-nos més competitius

joanvila | dilluns, 27 de setembre de 2010 | 07:24h

...Apropar la remuneració laboral a la productivitat, proporcionar el salari a l’esforç, és el gran repte de futur. Aquest moviment es pot fer com es fa a Estats Units, amb l’acomiadament lliure i cobrant propines dels clients, per exemple, o es pot fer en clau europea, mantenint la seguretat en el treball com es fa a Dinamarca amb la Flexiseguretat. Persistir en el manteniment de l’estatus actual, no fer res per canviar, només portarà a mantenir la legió d’aturats, a perdre generacions de joves i a desmuntar l’estat del benestar actual, incapaç de frenar l’economia submergida.
Tot plegat fa pensar que la modernització de l’economia depèn, no solament de l’encert de trobar millors polítics, sinó també de renovar els sindicats i les patronals. Aquestes màquines socials, no només són purament mecàniques, fetes amb ferro colat, rovellades i sense lubricació, sinó que estan molt lluny de les noves màquines digitals. És a dir, es troben en el segle XIX en lloc del segle XXI.

Afegir-hi un comentari

Economia de la globalització i alemanya

joanvila | dilluns, 20 de setembre de 2010 | 07:22h

Veiem que els Estats Units proposen solucions d’inversió keynesianes, amb una multitudinària inversió en noves autopistes. També observem que Europa, liderada per Alemanya, proposa polítiques d’austeritat, de control de pressupost i de contenció en el dèficit. Ambdues són polítiques contradictòries. Qui té raó, Alemanya o els Estats Units? La resposta no és fàcil. En tot cas per resoldre-ho ens haurem de preguntar, pot Europa créixer en dèficit com ho faran els Estats Units? Els estats europeus trobaran compradors al deute que emetin per fer una política de despesa com l’americana? Evidentment la resposta és no,… llavors, per què els Estats Units poden endeutar-se tant i la resta del món no? Doncs perquè el dòlar és moneda de transacció internacional, els EUA donen per descomptat que col·locaran el deute amb facilitat i que gairebé ningú gosarà qüestionar si el podrà tornar. Per altre costat perquè té la facilitat de fer anar la màquina de fer bitllets: si venent deute a l’exterior puja el dòlar, emetent nova moneda el baixa. Assumpte equilibrat i acabat, la resta del món finança el problema. Europa encara no pot fer aquests trucs de màgia, potser ho podrà fer en el futur, però no ara. Per tant, si no queden possibilitats de rellançar l’economia amb polítiques d’inversió caldrà fer polítiques d’austeritat.

Afegir-hi un comentari

Senyalització i cotxes

joanvila | dilluns, 13 de setembre de 2010 | 07:24h

...Fa anys que em fixo amb la lògica dels senyals. Per exemple, si has de passar de 80 a 30 km/h, s’ha de deixar prou espai per reduir la velocitat de 80 a 50 i un altre espai per anar de 50 a 30. No es pot fer només en 5 metres i s’ha de preveure una desacceleració suau. Allà la coherència amb els senyals és impecable, cosa que no sempre passa aquí, tot i que en pocs anys s’ha millorat molt. Quan van inaugurar el túnel de Castellfollit, amb una velocitat límit de 80 km/h, no vaig entendre la raó per la qual el túnel de La Roca, que va de Granollers a Mataró, tenia la velocitat màxima a 100 km/h. Ara ja s’ha corregit posant-ho tot a 80 km/h. No fa gaire també s’ha corregit una incoherència a les nostres carreteres. La carretera de Banyoles a Besalú té un límit de velocitat a 100 km/h (tot i que penso que per ser de només dos carrils hauria de ser a 90). Doncs bé, van posar un radar a Fares i, sense haver-hi cap altre indicació de perill, van senyalitzar el radar a una velocitat de 90 km/h. Fa poques setmanes s’ha corregit. Poc a poc es va posant lògica i coherència a la senyalització, menys per un col·lectiu que va per lliure: el de les obres. La senyalització de les obres no només és incoherent, ratlla l’insult. Quantes vegades no he estat temptat d’aturar el cotxe i donar una puntada de peu a un senyal de prohibit circular a més de 20 km/h! La majoria de les vegades el senyal persisteix quan l’obra està aturada o acabada. Els senyals s’han de poder complir, posar-los per no complir-los és pervers, inútil i contraproduent...