El govern de la Generalitat i els interessos privats que representa estan espantats. La resposta al seu acolloniment és un comunicat en què s'amenaça a la ciutadania amb una llei franquista.
Els mitjans de comunicació espanyols callen. El Grup Godó només es fa ressó de les amenaces del govern amb una notícia tendenciosa. El President de Foment del Treball practica el catastrofisme i l'alarmisme. La Generalitat ens amenaça. L'objectiu: que els catalans ens tornem a gratar la butxaca i continuem pagant religiosament per passar pels camins del nostre país.
I aquesta és la definició de manual de què són les polítiques autènticament dretanes. Prioritzar els interessos privats de l'alta burgesia per sobre dels interessos i els drets dels ciutadans. El doble llenguatge de CiU ha arribat ja a extrems dantescos, indignes d'un partit que respecti la intel·ligència dels seus votants. I és que Salvador Alemany té més pes i importància a Catalunya que el milió i mig de persones que vam sortir al carrer fa gairebé dos anys. En aquest món ningú regala res, i avui és evident per tothom que els peatges, a més de pagar els vicis dels nostres cacics, també serveixen per sufragar les despeses de les campanyes electorals.
El que ha fet CiU amb TV3 és més greu del que sembla. No tant per despedir la Terribas i col·locar un cortesà del Conde. El fet greu és haver reformat la llei de la CCMA amb el PP i haver fet un gir de 180º en el model de televisió pública. El model BBC del que tant es parlava ara s'ha convertit en model Canal Sur, més vulnerable i susceptible al poder polític.
Llegeixo amb consternació i vergonya que CiU ha posat preu a la seva docilitat i lleieltat. No hi ha dubte que CiU s'està retratant cada dia més. Qualsevol persona que segueixi l'actualitat amb una mínima regularitat i no tingui problemes d'amnèsia pot veure amb facilitat les contradiccions estructurals de CiU. No es tracta només d'incoherències en el discurs i allò tant de moda que en diuen "relat"; es tracta d'un procés d'involució a tots nivells i d'incoherències greus. La CiU que tenim avui a la Generalitat no s'assembla gens a la que vam poder veure set anys a l'oposició.
La situació de Catalunya cada vegada és més insostenible. Cada minut que passa ens enfonsem a un inframón de conseqüències imprevisibles per a tots nosaltres.
Per un costat tenim l'asfíxia premeditada de les finances de la Generalitat per part d'Espanya. La idea és fer inviable la Generalitat per a rescatar-la a canvi de competències i centralització. El concepte és senzill però eficaç: la Generalitat viu al dia per a pagar les nòmines i mantenir un equilibri social cada vegada més precari. Quan la situació sigui insostenible el govern central es farà càrrec de competències importants com educació i sanitat, presentant-se com el salvador i elevant les virtuts d'un sistema centralitzat enfront d'unes comunitats autònomes deficitàries i corruptes. En aquest sentit juguen un paper importantíssim els mitjans de comunicació, que fa anys que culpabilitzen les C.A. de tots els mals (amb l'ull ficat a Catalunya, bàsicament).
joanmas |
Altres |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 14:12h
"...Fent camí vers l'hostal de ca'n Saura, va cridar-me l'atenció (serien les 11), un home prenent el sol i menjant amb les dues mans. A mesura que m'hi atançava, aquell home perdia la fesomia de persona, i es transformava, a mos ulls de una faisó extraordinaria. Era un exemplar dels cretins o idiotes; jo no havia tingut mai ocasió de contemplar-ne. A Espot i així mateix a Bohí, encara se'n poden veure molts i cregueu-me que son dignes de llàstima. De baixa estatura, tenen el cap grossíssim; el front quelcom sortit, lo mateix que el ventre; amples d'espatlles, cames groixudes; la cara de una grogor que espanta. Parlen a batzegades, i tot el seu tarannà l'integra una ganyota estrafalaria. Els veureu sempre bruts i greixosos, sens donar-se compte de lo que fan; insensibles a tot, i...babosos, estrafets sens dubte pels aires que son puríssims, o per les aigües fortes, que necessiten un règim d'alimentació especial, adequat a elles..."
Llegeixo amb consternació i vergonya que 
