LA LLUNA I EL GINJOLER

LA LLUNA I EL GINJOLER

A Sandra Vilana, in memoriam

Al peu d’una roca-mugró,
la paret de l’hort perllonga
l’absència d’una flor.

El fang de la tristesa
es cou al forn:
al fons de la vall, el riu
perd els colors del foc.

¿On són els carrers de la vila,
el sol, l’ombra?

Ara ja intueixo l’oblit
en les no-flors de la bardissa
i sovint camino
per la cancarulla del pou
d’ombres que ha engolit
el desig dels teus pinzells.
L’argila del pit
ja no admet cap inscripció.
Malgrat que el món encara gira,
hi ha un serradell que no es mou:
hi roman —i ja per sempre—
el cor esfilagarsat de la lluna,
el plany silent del ginjoler.

Joan Graell i Piqué

*cancarulla: vorera, extremitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *