Poema de Vicenç Llorca publicat per primera vegada al llibre Cel subtil (La Magrana; Barcelona, 1999) i aplegat posteriorment al recull personal, en edició trilingüe en català, castellà i anglès, Paraula del món. Antologia 1983-2003 (Edicions 3i4; València, 2003) i al volum de l'obra completa Les places d'Ulisses. Poesia reunida (1984-2009) (Editorial Òmicron; Barcelona 2010).
Aquest poema em fascina especialment.
PREGÀRIA AL BRYCE CANYON
A Miquel Àngel Riera, in memoriam
Digue'm que no morim,
que només anem a cercar
aigua de lluna.
I tornem, com els indis, a poblar
les falles de la Terra,
a reconèixer en la pedra silent
l'ofici de la immensitat.
Digue'm que no morim,
que si véns amb el somni
és perquè hi ha una pau
més enllà de nosaltres
que imita les formes del Bryce:
amfiteatre on el sol i la neu
llauren una memòria més alta.
Digue'm que en aquesta soledat majestàtica
hi nia l'àguila,
alegre de posseir el buit
en el frec de les ales desplegades,
com les mares en l'abraçada
fan del no-res
un fill que creix amb món.
Dorm la vida mineral en l'abisme,
reposa un bosc de foc petrificat
i, com un fòssil, retrobo els cants indis,
que entenc i estimo més que mai.
Digues que no morim,
que només has anat
a calmar tanta set que tenim d'astres.
Vicenç Llorca
