Ara és un bon moment per recordar que el Pacte del Tinell tenia un caràcter estratègic i que era un bon pacte. Conseqüentment, va donar lloc a moltes actuacions de bon govern, en molts casos en col.laboració amb els municipis. Desprès de l'expulsió d'Esquerra del govern, malauradament, no sempre s'ha actuat en aquest sentit.

Fa uns dies, els tretze ajuntaments que estem al voltant de l'Hospital de Mataró, i que en depenem, varem signar, a Can Palauet de Mataró, amb la Consellera de Salut, Marina Geli, el Conveni pel govern territorial de Salut del Maresme (central).

Significa anar concretant en aquest territori el que ja preveia el Pacte del Tinell: "Crear l'Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris ... ", així com sobretot que "l'administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. ... ". Això es va desenvolupar, precisar i concretar en el Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya 2004-2007, en el que es pretenia: "Crear l'Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris", així com "potenciar ... el paper dels protagonistes del sistema sanitari" que en el cas de l'administració local ha de "cooperar i participar en la planificació i avaluació de l'assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública, mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació".

Es tracta, en definitiva, i tot complint els compromisos d'un govern de coalició, el govern catalanista i d'esquerres, d'organitzar el govern del sistema de salut amb la participació dels seus protagonistes: els ciutadans/danes, els professionals i les administracions locals. Tal com preveien el Pacte del Tinell i el Pla del govern tripartit amb això hem avançat en aquest sentit. És una pràctica de bon govern amb la cooperació de la Generalitat i els municipis, amb tots els municipis.

El mateix podem dir en el camp de l'educació, tant amb el Pacte Nacional per a l'Educació -en el que el Pacte del Tinell preveia un acord amb els ajuntaments, juntament amb les famílies, el professorat, les escoles finançades amb fons públics, la comunitat educativa-, com en l'acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 places d'escola bressol. Ambdues coses es varen desenvolupar, precisar i concretar, també, en el Pla de Govern 2004-2007, juntament amb els compromisos de "impulsar un acord amb els ajuntaments per cooperar en l'educació de la ciutadania", així com "reestructurar l'organització administrativa de l'educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i altres entitats".

Uns avenços clars, doncs, i tot complint els compromisos d'un govern de coalició, el govern catalanista i d'esquerres, d'organitzar el govern del sistema d'educació amb la participació dels seus protagonistes, i també de les administracions locals. Tal com preveien el Pacte del Tinell i el Pla del govern tripartit, en els temes educatius hem avançat clarament en aquest sentit. És una altra pràctica de bon govern amb la cooperació de la Generalitat i els municipis, amb tots els municipis.

En el cas de les polítiques de Benestar i Família, en el Pacte del Tinell només es preveia l'elaboració de "una nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d'iniciativa social) ... ", per tal de definir "els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d'avis, els serveis comunitaris i d'acció cívica, etc.) i el finançament adequat". En el Pla de Govern 2004-2007, aprovat pel govern tripartit, s'insisteix en l'elaboració d'una nova llei de Serveis Socials i sobretot es desenvolupen molt més tots els aspectes relatius a la descentralització dels serveis socials "amb una aposta decidida vers la seva municipalització". Tanmateix, es concretava clarament la "transferència de les Oficines de Benestar i Família, ... , als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col laboració amb el món local" i es precisava molt més que calia el "estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local" i, al mateix temps, que "pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d'entitats, casals de gent gran, ...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local".

En aquest sentit estava treballant l'equip de la Consellera Anna Simó quan Esquerra va ser expulsada del govern: ja havia estat aprovada pel govern la nova Llei de Serveis Socials i s'estava definint la Xarxa Única d'Equipaments Cívics i de proximitat (XUEC) tal com explicava Anna Simó fa poc. El Pla de Govern (es tracta del tripartit, eh!) preveia un termini de fins a 6 anys per al traspàs concertat de la gestió dels equipaments cívics al món local , i de 4 a 6 anys per a estudiar les funcions i serveis a traspassar. A que vénen les presses del govern bipartit i les pressions en el Parlament dels alcaldes del PSC i ICV en el Parlament, especialment els dels grans ajuntaments metropolitans, per a fer-ho de forma immediata i malament, i en contra del que establia el Pla de Govern esmentat??, com ja varem comentar.

En aquesta actuació del govern bipartit, esperonat per alguns ajuntaments, no podem parlar ni de bona pràctica ni de bon govern, ni de col laboració i cooperació adequada entre la Generalitat i els ajuntaments. Més aviat tot el contrari.

 

El divendres passat un conjunt d'alcaldes del PSC i d'ICV van lliurar un document al Parlament en el que acusen CiU i ERC d'intentar erosionar l'actual govern de la Generalitat a costa dels ajuntaments, pel fet que aquests partits s'oposen, en aquest moment concret, al traspàs de les Oficines de Benestar i Familia (OBF) als ajuntaments seguint, per cert, una resolució del Parlament de Catalunya. Al mateix temps critiquen la proposta de resolució del Parlament per a reprovar a la Consellera de Benestar i Familia, l'Honorable Carme Figueras, per aquesta raó. Era una continuació del que havia dit el candidat Montilla a Figueres la pasada setmana i també, d'una forma gens institucional i molt partidista, el President Maragall al 25é anniversari de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a Girona.

No és la primera vegada que aquests alcaldes van al Parlament de Catalunya per a pressionar als legítims representants del nostre país: els nostres diputats i diputades. Ja ho varen fer també durant la negociació de l'Estatut per a aconseguir imposar el que volien els grans ajuntaments en relació al govern i l'administració locals.

Fem però una mica d'història. Des del Pacte del Tinell el traspàs de les OBF a alguns ajuntaments ha estat una verdadera obsessió per a alguns alcaldes, especialment socialistes i metropolitans. I amb arguments d'un gran (sic!) pes polític i també de gestió: la raó més important, m'explicava un d'aquests alcaldes, era que quan ell anava a una d'aquestes OBF o als centres cívics annexes no podía manar i fer i desfer com en els de titularitat municipal. Tanmateix, la Consellera Anna Simó ens ha recordat aquests dies qué es va aprovar en el Pla de Govern de la Generalitat 2004-2007 (21 de setembre de 2004) -el PSC i ICV hi eren, oi?- en relació a aquesta qüestió: "la transferència de les OBF, ... , als serveis territorials del Departament, facilitant així la col laboració amb el món local".

Desprès de l'expulsió d'Esquerra del govern, els alcaldes metropolitans i de les grans ciutats tornen a insistir. A finals de juliol s'ens avisa que el 29 d'agost (!!) hi haurà una sessió extraordinària de la Comissió de Govern Local -òrgan de trobada del Govern de la Generalitat i les entitats municipalistes per a tractar de les lleis, decrets, acords de govern- per a informar, si s'escau, sobre la Llei d'Equipaments Comercials i el PTSEC (Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials). Sorprenentment, o segurament no, al incorporar-me al despatx el 28 d'agost em trobo un correu electrònic -envïat molt pocs dies abans- amb l'ordre del dia de la Comissió en el que també hi havia la proposta d'Acord de Govern per a la delegació de competències de les OBF a alguns municipis (no a tots), bàsicament metropolitans i amb alcalde socialista i, en algún cas, d'ICV. És a dir, totalment per sorpresa i el 29 d'agost!!!. Donades les dates, només assisteixen 2 alcaldes de l'ACM (Associació Catalana de Municipis) i sorprenentment, o segurament no, hi som tots els 6 de la FMC (Federació de Municipis de Catalunya) -4 del PSC, 1 d'Esquerra i 1 d'ICV-, una cosa que no passa pràcticament mai; hi són també, en representació del govern, Anna Miró, molts anys a la Diputació de Barcelona i ara Secretària General del Departament de Benestar i Familía, i Ramón García Bragado, Secretari General de la Presidència i que no havia assistit a la Comissió, crec, des del dia de la seva constitució en aquesta legislatura. Tant Manuel Bustos, el president de la FMC, com García Bragado i Anna Miró van intervenir a fons per a justificar l'acord, davant de la postura contrària de l'ACM i també de la meva com a representant d'ERC a la FMC. Una mostra de la importància (i també de l'obsessió) que els alcaldes metropolitans i alguns dels principals càrrecs del govern bipartit donen a aquest acord.

En aquesta sessió de la Comissió de Govern Local vaig argumentar la posició d'Esquerra en el sentit de defensar la creació de la Xarxa Única d'Equipaments Cívics i de proximitat, tal com ha explicat molt bé la Consellera Anna Simó al seu bloc.

Des d'Esquerra no acceptem que els grans ajuntaments, bàsicament metropolitans i amb alcaldes del PSC i d'ICV, vulguin confondre els interessos de tots els ajuntaments de Catalunya amb els seus propis interessos, tal com ha assenyalat Jaume Oliveras, Secretari de Política Municipal del partit. Des d'Esquerra "sempre hem defensat i defensem els ajuntaments, les seves competències i la seva tasca al servei de la ciutadania". Creiem que hem de "potenciar l'autonomia local, sempre i quan no vagi en contra d'un projecte global en benefici de tota la ciutadania de Catalunya".

Estem pel municipalisme nacional i democràtic per a tots els ajuntaments, en el sentit que explicàvem fa pocs dies, i sempre en contra de la seva manipulació, tant si la volen fer els partits com els grans ajuntaments.

 

Aquests dies les entitats municipalistes del país celebren el seu 25é anniversari. Abans d'ahir l'Associació Catalana de Municipis (ACM) va fer un acte institucional a Vic, d'on era alcalde el seu primer president, i el proper dilluns fa un concert de l'Escolania de Montserrat al Palau de la Música. Ahir va ser el torn de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que va organitzar un acte institucional seguit d'un concert de Joan Manuel Serrat al nou Auditori de Girona, d'on també era alcalde el seu primer president, l'ara Conseller Joaquim Nadal.

No vaig ser convidat a l'acte de Vic (si que ho he estat al concert del Palau) però ahir vaig assistir al de la FMC on, a més, vaig tenir el plaer i l'honor de tenir-hi un paper actiu com a vicepresident de l'entitat i, també, com a representant dels electes d'Esquerra.

D'entre les moltes intervencions de l'acte d'ahir, m'agradaria destacar la dels antics presidents de la FMC, Joaquim Nadal i Manel Mas, plenes d'emoció i d'idees. La d'en Manel Mas, que l'ha penjada al seu bloc, va ser crítica però esperonadora i la comparteixo en gran part. Amb en Manel podem coïncidir  en molts temes pel que fa al municipalisme, tot i que en temes de política catalana no coïncidim massa sovint.

Crec que també va ser molt significatiu, especialment tenint en compte que una part molt important dels assistents eren alcaldes/alcaldesses, regidors/regidores, tècnics o familiars de l'òrbita socialista, el llarg i intens aplaudiment amb que va ser rebut el President Maragall en pujar a l'escenari abans de fer la seva intervenció a l'acte.

Com dèia, vaig tenir l'oportunitat de dirigir-me als presents com a representant dels electes d'Esquerra i, per tant, de forma breu (en dos minuts) vaig poder parlar de com veiem el present i el futur del municipalisme català:

• Volem un municipalisme nacional, naturalment, des del nostre punt de vista, "nacional català". I dedicarem els nostres esforços a fer-lo crèixer, enfortir-lo i donar-li més presència pública.
• Volem un municipalisme cada dia més fort i cada cop més unit. Continuarem treballant per a la unitat del municipalisme català.
• Volem un municipalisme que desenvolupi els valors republicans, els valors de la democràcia radical a l'àmbit local. Es a dir, la cohesió, la convivència i el benestar; el civisme i la participació ciutadana; la identitat i la integració social i nacional; la sostenibilitat i l'equilibri en la gestió del territori; l'economia productiva i una administració àgil i eficient.

 

Fa uns dies el professor Joan Subirats escrivia un magnífic article a El Pais, edició Catalunya, sobre el paper, preocupacions, problemes,..., dels alcaldes i alcaldesses. Us el recomano. Reconforta que un professor del seu prestigi reconeixi el treball que fan (fem) aquestes persones -i que crec que caldria fer extensiu a regidors i regidores- per a la comunitat, així com les dificultats a que ens hem d'enfrontar.

A Catalunya el municipalisme és plural i divers, i això l'enriqueix. Tradicionalment a la FMC hi eren sobretot els municipis grans i mitjans amb alcaldes del PSC i de ICV. A l'ACM hi eren fonamentalment els municipis petits i mitjans amb alcaldes de CiU. Tanmateix, darrerament han guanyat importància les opcions simultàniament catalanistes i d'esquerra, i especialment ERC. Cada cop som més els alcaldes/alcaldesses i regidors/regidores de l'esquerra nacional. Que volem que aquestes característiques es desenvolupin conjuntament en un organisme unitari del municipalisme català.

 

 

Hi ha alguns partits i dirigents municipalistes que, incomprensiblement, prefereixen que els ens locals depenguin de Madrid abans que de la Generalitat, tant en les seves competències com especialment pel que fa al seu finançament. Alguns alcaldes socialistes metropolitans encara estan en la dinàmica de la reivindicació municipalista, dels municipis grans i metropolitans, contra la Generalitat. Això ja ha passat a la història.

 

 

És, doncs, totalment injustificada i deslleial, la crítica dels principals representants dels alcaldes socialistes en contra de tres consellers d'ERC. No entrarem en comparacions, però no té cap justificació, a part de la partidista. Mai s'havia tingut tant en compte el mon local ni se l'havia dotat de tants recursos com ara amb el Conseller Carretero, malgrat que els mateixos alcaldes que el critiquen siguin contraris al traspàs de competències i recursos financers des de l'Estat a la Generalitat. Mai s'havia concretat l'acord, entre les entitats municipalistes i el Departament d'Educació, per subvencionar les escoles bressol municipals, tant en la seva construcció com pel seu funcionament. Tampoc mai s'havia avançat tant en les ajudes socials de la Generalitat als municipis o en una política d'immigració que els té molt en compte.