|
Independentisme Catalunya no és Escòcia. A Escòcia hi ha un Primer Ministre i un Govern independentistes (amb el suport dels verds), però que governa en minoria. A Catalunya hi ha un Govern de coalició, amb el Vicepresident i quatre Consellers independentistes, però amb un President i una majoria del govern què, com a molt, són federalistes. El Govern escocés ha proposat ara a la seva ciutadania un debat nacional sobre el futur del seu país, a partir d'un document en el què planteja tres possibles alternatives que considera realistes: primera, la possibilitat de l'increment de poder i competències en el marc de l'esquema de la "devolution" previst en la Scotland Act 1998; segona, una nova definició de la "devolution" amb l'adopció d'un conjunt d'ampliacions específiques en els poders actuals del Parlament i del govern escocesos; tercera, la independència d'Escòcia, es a dir l'extensió i l'augment dels poders del Parlament i del Govern escocesos fins a ser independents. És convenient avui plantejar aquest (o un de semblant) debat nacional a Catalunya??. És possible amb el govern i la relació de forces polítiques existent??. Des del punt de vista dels que volem una Catalunya independent i què, al mateix temps, pensem què és necessari anar avançant en la configuració d'una majoria social per a la independència, crec què un debat d'aquest tipus és molt convenient, perquè pot ajudar a anar avançant en la creació de l'esmentada majoria social. És, fins i tot, necessari per anar superant la situació de desconcert i perplexitat en la què s'han instalat molts independentistes i molts catalanistes des de l'aprovació de l'"Estatutet" de la Moncloa. I, és possible fer-ho??. No hi ha dubte que des del govern hauria de ser possible des del moment en que deixa obertes diferents opcions: de l'avenç en l'autonomia estatutària actual, a una situació d'un estat espanyol realment plurinacional o federal, o bé a la independència. I si no és possible des del govern, potser ha arribat el moment que, per les raons abans esmentades, hauriem de promoure aquest debat nacional sobre el futur de Catalunya des de els que volem avançar cap a la configuració de la majoria social per a la independència. En un moment o altre del procés caldrà fer-ho i, tot i què sempre serà millor fer-ho des del govern, també hem de valorar les avantatges (en relació a les desavantages) què suposaria l'endegament d'un debat d'aquest tipus. Aixó si, com en el cas d'Escòcia, s'ha de plantejar de forma clara, directe, planera, sense retòriques. Perquè les coses quedin clares. I per no fer perdre el temps a la gent.
El govern escocés acaba de publicar un document titulat: "Choosing Scotland's Future. A National Conversation. Independence and Responsability in the Modern World", o sigui "Per escollir el futur d'Escòcia: un debat nacional. Independència i responsabilitat en el món modern". El Primer Ministre d'Escòcia ho deixa clar d'entrada: "és la meva responsabilitat explorar i dirigir la discusió sobre les opcions per un canvi constitucional....., per tant, proposaré la independència d'Escòcia, els seus beneficis i oportunitats. Tanmateix, també reconeixo que hi ha un espai per a altres punts de vista en el nostre país, que estan representats en el Parlament". Per això, "proposo que tinguem un debat nacional sobre el nostre futur i permetem al poble escocès el poder debatre, reflexionar i després decidir sobre el tipus de govern que ens interessa més en el futur". Confeso que estic impressionat per la diferència amb Catalunya. Estem davant d'un document del govern d'Escòcia que diu les coses pel seu nom, d'una forma fresca, clara, natural, sense complexos. Ells volen una Escòcia més rica, més segura, més saludable, més agradable per viure, més emprenedora, més sostenible, més forta. I, per aixó, diuen de forma planera, sense retòriques, unes quantes coses:
Finalment, una de freda i una de calenta. La calenta: "El Regne Unit no ha desenvolupat una devolució tradicional o un model federal, en el que cadascuna de les parts de l'estat té uns poders i responsabilitats similars, amb un únic i coherent conjunt de poders en mans de l'estat central (legislatiu i executiu). El que s'ha fet en el Regne Unit, que algunes vegades s'ha anomenat devolució assimètrica......reconeix la naturalesa i la història diferents de cadascun dels països". La freda: quan diu que la devolució asimètrica és "una expressió que també s'aplica al sistema espanyol"; crec que els que coneixem i patim d'aprop el sistema espanyol no podem estar d'acord amb aquesta afirmació.
La setmana passada es va presentar la Plataforma "Sobirania i Progrés" de la que aquí podeu trobar el seu bloc i el seu manifest fundacional. En pocs dies ja ha recollit més de 4.000 firmes de suport. Jo ja m'hi he adherit. Us encotarjo a fer-ho. Tal com es va dir en el seu acte de presentació, els seus primers objectius, un cop aconseguits els primers 10.000 adherits/adherides són:
Tots ells em semblen molt clars tot i què, pel que fa al segon, crec que cal concretar-lo molt més, considerar molt bé totes les seves avantatges i inconvenients i, sobretot, estudiar molt bé com s'ha de fer des del punt de vista de la tàctica a seguir, per tal de no generar cap tipus de frustració entre els que hi participin. Crec que estem davant d'una iniciativa magnífica pel futur de Catalunya i els Països Catalans. Qualsevol que hagi anat seguint aquest bloc, encara que només sigui una mica, entendrà perfectament que m'adhereixi a la campanya iniciada per en Xavier Mir. No hi ha dubte, i cada día que passa es fa més palès que molts dels problemes del nostre país només es podran solucionar si tenim un Estat propi. Dreta versus esquerra?. Liberalisme versus intervencionisme?. Un debat superat que alguns intenten resucitar de forma maniquea i interessada. La darrera conferència del líder de CiU ha resituat aquesta força política en el camp liberal i democratacristià, des del punt de vista ideològic. I en el centredreta catalanista, socialment i nacionalment moderat, des del punt de vista polític. Un ideari què és econòmicament liberal i socialment conservador, i que aposta per reformar les polítiques del benestar, per aprimar el sector públic i per potenciar l'oferta privada en ensenyament, sanitat i serveis socials. I què és diferent dels discurs pujolista, més paternalista i assistencialista, i amb una major sensibilitat social lligada a l'ideari del personalisme cristià i del humanisme comunitarista. Però avui, com sempre, del que es tracta és d'aprofundir en la democràcia radical. Una democràcia que, tant des del punt de vista ideològic com en la política concreta, s'ha de basar en els valors republicans. Tant en els valors republicans clàssics - llibertat, igualtat i fraternitat - com en els que pertoquen a les nostres societats. És el moment de situar, de nou, els valors republicans com a eixos vertebredors de la política. Els que corresponen als nostres dies: el civisme, com a base de la llibertat i el bé comú; la cohesió social, per a la bona convivència i la qualitat de vida; la identitat, per a la integració nacional i local; i el creixement equilibrat i sostenible. És des d'aquesta perspectiva, i no des de la visió liberal, que volem més societat i menys sector públic. Més iniciativa social i menys estructures administratives. El mínim intervencionisme i la menor regulació necessaris. Més societat del benestar i menys estat del benestar, tal com han fet els països socialment més avançats. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaços1. POLíTICA
2. PREMSA
3. BLOCOSFERA
4. MARESME
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|