Titular en portada d'El País digital (8-2-10, 15.00): "ETA se metió en la boca del lobo". Subtítols: "Los etarras instalados en Portugal eran la "comidilla" del barrio - Eran vecinos de dos policías y un militar, entre otros."

Les tres frases indiquen que el fet de viure a prop de tanta força de seguretat i portar una conducta sospitosa els va delatar. Si entrem a la notícia, ens adonem que no va ser així. Cap veí, ni els policies, van sospitar res. Com a molt, al poble es parlava de la seva orientació sexual. A més, el desencadenant de la descoberta va ser l'avís (que hauria pogut fer qualsevol) del policia per ajudar-los, en veure la porta de casa seva oberta, per si de cas els haguessin entrat a robar.

Vegeu què diu el text: “Un detalle en la vivienda vecina del número 4 de la calle de Gesso llamó su atención [d'Eduardo Firmino, cap de trànsit de la policia]. La puerta principal estaba abierta de par en par y no había nadie en su interior. Ante la sospecha de que habían asaltado la casa, llamó a la Guardia Nacional Republicana (...) Había sido descubierta la primera base de operaciones de ETA en Portugal. (...) Firmino, el vecino más próximo de los etarras, explica que nunca tuvo la más mínima sospecha de las actividades de aquellos dos hombres, (...)  "Llegué al convencimiento de que era una pareja de homosexuales. (...) Tengo la sensación de que empezaban a ser la comidilla de algunos vecinos, pero no por vinculaciones terroristas".”

La Vaca comprèn que tota notícia pot contenir algun error involuntari, i és digne de la professionalitat periodística rectificar-lo. Per això felicita El País per tan ràpida rectificació: l'error és al titular i corren a rectificar-lo a l'instant, en el text de la pròpia notícia! D'aquesta encomiable habilitat, i pràctica corrent, la Vaca en diu "autodesmentits": el titular diu una cosa (incorrecte, evidentment) i el text de la notícia una altra, com si fos la fe d'errates.

Ahir (6-2-10) El Periódico va publicar una notícia sobre ell mateix que es titulava així: “Demà amb EL PERIÓDICO, el ganivet per al pa”. La Vaca es va quedar de pedra, encara ara no s'ha recuperat.

A veure, està publicat com una notícia més, justament a la secció Coses de la Vida. El Periódico considera, per tant, que és notícia que ell mateix ofereixi un ganivet als lectors. És clar, molt normal no és que un diari vagi repartint ganivets pel món. De ben segur que tots entendríem que repartís informació, però estris de cuina? Coses de la vida, efectivament.

Ara que, ben mirat, un ganivet a la mà també aporta informació, segons la cara amb que et miri el portador de l'estri. Fins i tot quan els diaris ofereixen plats, podríem entendre que fan comunicació (tots hem vist a les pel·licules com les parelles es comuniquen llençant-se els plats pel cap).

Però en d'altres objectes que van amb els diaris del diumenge no és tan fàcil trobar-hi cap relació amb els mitjans de comunicació. No defallim, però, que misteris més inexplicables s'han resolt. Coses de la vida humana!, fa la Vaca.

Juguem una mica, que és cap de setmana. Què tal una sessió recreativa de titulars re-creatius?

Avui mateix l'Avui digital (6-2-10, 14.00 h.) ens n'ofereix un:
“A Hereu li 'neven' les crítiques”. Que bé, no? Com que li plouen crítiques per voler organitzar uns Jocs d'Hivern (on se suposa que hi ha neu), doncs ja tenim el titular juganer. Notem que el diari posa “neven” entre cometes, per si no ens creiem que estigui fet a consciència.

Va, seguim jugant. La Vaca ofereix uns titulars juganers més que tenia guardats. I fa saber que és còpia textual (ha posat el titular entre cometes i en negreta), i que hi afegeix alguna part del text (entre parèntesis i cometes) per a poder entendre de què va; perquè són titulars que no informen, més aviat deformen, juganers com són.

La Vanguardia, 15-7-03:
"Corre, corre, que te pillo" (“Los Juegos de Policías y Bomberos (...) aglomeran deportes tradicionales (...), con otros alternativos. Muchos de éstos parecen adaptados a las distintas disciplinas de los participantes, que deberán ascender a la carrera las 40 plantas de la torre Mapfre, practicar pulsos de bíceps...”)
Comentari de la Vaca: i els policies jugaran al “que te pillo” amb manifestants.

El Periódico, 2-4-04:
“Els ulls dels “top manta”” (“La venda clandestina d'ulleres de sol redueix en 400 milions el negoci del sector”)
Comentari de la Vaca: i si en lloc d'ulleres venguessin compreses?

La Vanguardia, 4-4-04:
“Dulce cocaína” (“Detienen a una mujer de El Prat por vender droga en su tienda de chucherías”)
Comentari de la Vaca: que l'ha tastat algú?

El Periódico, 7-8-08
“Berlusconi desentona” (“Silvio Berlusconi és un romàntic empedreït. El polèmic cap de l'Estat italià es dedica a escriure cançons d'amor en les estones lliures i ara anuncia la sortida del seu segon disc per a finals d'any. ”)
Comentari de la Vaca: per mi que el que desentona és una altra cosa.

Primer article d'autodefensa de la Vaca. Farta de patir les molèsties i insolències de cert tipus de publicitat, que es comporta com una mosca empipadora qualsevol.

La Vaca enceta aquesta campanya, consistent en donar un bon cop de cua en plena mosca. És a dir, publicarà per quins anuncis i a quines empreses és recomanable fer boicot. I quants més siguem més anuncis-mosca aixafarem.

1r cop de cua a l'anunci del Banc Sabadell!

Per la finestreta que s'obre quan accedeixes a la versió digital del diari Avui. Molesta, tapa i, el pitjor, fa trampa. Està dissenyada per tal que, si intentes tancar-la, se t'obri la pàgina del Banc sense voler-ho.

Doncs això: PAF! (És del tot cert: la Vaca havia d'obrir un compte que, per diverses circumstàncies, havia de ser un entre dos bancs. Un era el Banc Sabadell i, pel motiu exposat, va triar l'altre.)

Ahir va sorgir la notícia que el govern espanyol pretenia ampliar en deu anys el període per calcular les pensions de jubilació (passar dels 15 actuals als 25). De seguida, gran rebombori al món polític, econòmic i mediàtic. En poques hores el mateix govern desmenteix la notícia.

Però la sorpresa de la Vaca ha estat el tractament que n'han fet els mitjans de comunicació: no han explicat res. S'ha omplert molt espai, això sí, i s'ha destacat en portada, però sense explicar en cap moment perquè. Tots* els mitjans han repetit moltíssimes vegades que el govern volia passar de 15 a 25 anys de cotització en el càlcul de les pensions. Bé. Fins i tot en algun raconet de text mig amagat s'ha publicat que això representaria un estalvi per a l'estat. Bé.

I què més? Per un intent d'estalvi tant escàndol? Que no és bo estalviar? Ni un sol mitjà ha explicat als seus lectors què significava el pas de 15 a 25 anys. La Vaca no entenia com un canvi en un càlcul causava tan rebombori. Aquesta informació no s'ha donat. Justament la més bàsica i transcendental.

Els mitjans no han explicat que els futurs jubilats cobrarien menys, que més anys al càlcul significa menor pensió a cobrar. S'han quedat en que si 15 que si 25, però no sembla pas que tots ho amaguin per fer un favor al govern. A la Vaca només li queda pensar que les notícies no es publiquen amb voluntat de ser enteses. Millor no pensar-hi.

* Tots els que la Vaca ha consultat, que han estat: Catalunya Ràdio, l'Avui, El País, El Periódico, El Punt i La Vanguardia (per al dia d'ahir en versió digital i per al dia d'avui en digital i paper).

La Vaca arriba burleta. Em crida “Johan, Johan!”, accentuant la “o”, com si fos estranger. Per què no em diu Joan avui? Doncs perquè ha sentit a la ràdio (Catalunya Ràdio, avui 3-2-10 a les 14.57) un reportatge sobre l'atleta català Tomàs Barris. La locutora l'ha anomenat “Tomas”, accentuant la “o” com si fos americà, ni tan sols l'anomenava “Tomás” en castellà, cosa estranya quan el reportatge anava de la importància de l'atleta com a pioner de l'atletisme a Catalunya i Espanya cap allà els anys 50.

La cosa està fumuda, sinó que li preguntin al cap de Convergència, Artur Mas. Després de tants anys de carrera, aquest atleta de la política no ha aconseguit que els mitjans catalans pronunciïn bé el seu nom. Que no es faci il·lusions, ni un incorrecte accent gràfic (“Artúr”) el salvaria. Mira què li ha passat al pobre “Tómas”. Res, ara que Artur Mas ja parla dels seus possibles consellers, que s'ho agafi com el rei "Àrtur" i els Consellers de la Taula Rodona.

La Vaca sol·licita ajuda per a entendre el principal titular de la secció de cultura de La Vanguardia d'avui (pàg. 28): “El 75% de los cines fundieron en negro”.

L'única pista per entendre què és això de "fondre en negre" que ha succeït a tants cinemes és aquest text: “Un total de 576 pantallas de las 790 que existen en Catalunya cerraron ayer sus puertas al público como acto de protesta contra la ley del Cine catalán aprobada por la Generalitat.” No tinguem en compte això tan estrany que les pantalles tanquin portes, perquè és evident que la Vaca no hi entén gaire, ni de cinema ni de castellà.

No és broma, algú sap què significa “fundir en negro”? És una frase feta que els parlants castellans ja dominen? És argot de cinema? Sigui el que sigui, La Vanguardia es dirigeix a un sector de públic restringit, sembla. No l'interessa que se l'entengui? Deixant a part que en matèria de català al cinema se l'entén massa (vegeu l'editorial d'avui mateix).

La Vaca escolta, mig adormida, el programa d'esports de Catalunya Ràdio. Parlen de les eleccions del Barça. Cap a les 0.14 h. del 2-2-10, Pere Escobar creu que els jugadors no han d'opinar sobre el dia en que s'han de celebrar. Per ressaltar-ho, diu que no s'han de “ficar en aquest jardí”.

La Vaca s'ha despertat de cop! Rumia i rumia què ha volgut dir. El to de la frase era com si ficar-se en un jardí fos dolent. D'acord, en un jardí no t'hi has de “ficar”, per molts motius. Però per què opinar de les eleccions és “ficar-se en un jardí”? La Vaca, per molt que s'hi esforça, no hi veu la relació. S'imagina el Xavi i l'Iniesta saltant feliços pel jardí, arrencant els pètals d'una margarida dient: eleccions aviat, eleccions tard, eleccions aviat...

Però anem per feina, que és tard. Li hem hagut de recordar a la Vaca que l'Escobar no ho ha dit en català. Que ho ha dit en catellà (que és aquell pas intermedi entre català i castellà). Per entendre-ho t'has d'imaginar que l'idioma és el castellà. Hi ha una frase feta que indica que entres en zona problemàtica: “meterse en un jardín”. Llavors, és clar, s'entén. En català no significa res, això del jardí, però a mig camí del castellà té el seu significat. Ah, fa la Vaca, més de cansament que de sorpresa.

Imaginem l'ambient, seriós i avorrit, d'una redacció de diari. I, és clar, res millor que fer alguna brometa. Però, si el que juga està redactant un titular en aquell moment, passa el que passa. La Vaca està preparant un recull de titulars amb jocs de paraules, però ara vol avançar-vos aquest, perquè s'ho val per partida doble.

És el titular de la secció Tendencias de La Vanguardia de divendres (29-1-10), pàg. 24: “BEBER para creer”.

El subtítol és el següent: "La ley catalana contra el consumo desenfrenado de alcohol ´logra´que se abaraten los precios”.*

El titular fa un clàssic joc de paraules (amb el “ver para creer” i el “beber” de l'alcohol), però el que li dóna un toc especial són les cometes de la paraula “logra” del subtítol. Són cometes que indiquen un doble sentit, que insinua alguna cosa. Normalment els titulars són descriptius, busquen que se'ls entengui a la primera. Aquest no, va més enllà del periodisme. Es comença així i s'acaba amb el premi Josep Pla.

* Contràriament, el text de la notícia usa el verb “lograr” despullat, sense insinuar res: “Este diario comprobó el pasado 8 de noviembre, tras un recorrido por bares y locales de Barcelona, que la nueva ley catalana contra el consumo desenfrenado de alcohol no sólo se incumplía, sino que había logrado en algunos casos el efecto perverso de abaratar los precios, justo lo contrario de lo que aconseja la Organización Mundial de la Salud (OMS).”

Ahir dijous 28 l'Avui va publicar una cultura més. El titular de la secció de comunicació era: "Cultura de la televisió" i el text es refereix al programa Millenium que tracta sobre "la relació de la cultura i la televisió".

I si el programa hagués tractat sobre la relació entre la cultura i els top manta, posem per cas, ara tindríem "La cultura dels top manta". Però la Vaca no es queixa, una cultura més per a la col·lecció!

Tal com ja havia escrit,* "la Vaca no sap què és cultura, però en té molta. S'ha adonat que tenir cultura és altament considerat i que la va trobant als llocs més insospitats, per això reté tot allò que algú identifiqui com a cultura. Són hàbits, costums, habilitats, comportaments, coneixements, tradicions, etc., anomenats per algú cultura. Tot un festival de les cultures."

* El I Festival de les Cultures va comptar amb la participació de 20 cultures diferents. Vegeu-les aquí.