Turisme, neoliberalisme, socialdemocràcia i marxisme.

La invasió turística de Barcelona es dona en un context de polítiques neoliberals que deixen via oberta a un mercat dominat per les empreses capitalistes del turisme. Són aquestes les que s’emporten els beneficis i fan pagar a la població les externalitats, els efectes negatius del turisme sobre el seu entorn, sense pagar-ne elles el cost ni repercutir-ho en els preus de mercat.

Aquestes externalitats s’han de rebaixar i combatre, però sempre quedarà un nucli dur inevitable. L’única compensació per als veïns és rebre’n un rescabalament per millores en altres àmbits.

Hi ha dues vies de compensació que poden anar barrejades o no i amb pesos diversos.

La via socialdemòcrata. Assegurar salaris dignes donant més força als treballadors i recaptar diners, via impostos, dels que fan el negoci i passar-los als veïns, via serveis socials.

La via marxista. Intervenir directament en el mercat turístic per canviar-ne les relacions socials de producció, i d’aquesta manera les relacions de poder. Aquesta intervenció pot anar en dos sentits: a) creació d’empreses públiques que intervenen directament en el mercat. b) Afavorir el sorgiment de petits negocis a l’abast de les iniciatives individuals dels veïns, abaratint els costos d’entrada (se m’acuden coses com el «bed and breakfast»).

La via socialdemòcrata funciona mentre hi ha prou força de les classes populars per obligar les classes riques a aquesta redistribució. Ja hem vist en la història recent que aquest no és el context actual. Evidentment fins on es pugui, s’ha d’intentar.

La via marxista s’ha per reinventar i repensar.

1er. Cal un nou concepte d’empresa pública com a empresa amb beneficis segons la taxa de guany vigent, orientada a la producció de béns econòmics, i una decisió democràtica directa sobre el repartiment d’aquests beneficis per part dels propietaris-accionistes, que som tots.

2on. Cal obrir pas a les iniciatives individuals, creant un mercat real d’empreses petites i mitjans orientat per uns valors ètics col·lectivament compartits (sense ètica no hi ha mercat).

Puc parlar, per experiència, una mica d’aquest últim punt. De fet a les poblacions on va començar el turisme, per exemple Calella d’on sóc originari, les classes riques, els senyors, no van intervenir en el turisme. Aquest va ser cosa del poble, de les iniciatives individuals. Paradetes (la primera cosa que fèiem al matí era la parada; semblants en la seva presència al carrer al «mercadillo») bars, espectacles, hotels provenien d’aquestes iniciatives populars. Els petits hotelets que hi havia llavors allotjaven els turistes en habitacions de cases particulars on compartien estada i sovint vivències, coneixement i amistat amb els residents. També, la ignorància i la cobdicia van destruir el patrimoni arquitectònic, part del paisatgístic i no van saber com despendre’s del domini dels tour operadors que venien el turisme de «sol i platja».

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *