ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Unió Europea i Imperi romà

Actes com l’atemptat de Londres, viscuts des dels autors són actes religiosos i per poder-los combatre en les seves raons profundes cal enfocar-los en aquest sentit. Un acte religiós en benefici de l’estat islàmic.

«L’objecte del sacrifici és la seva mateixa persona que, com a resultat de la consagració, passa del domini comú al religiós. Aquest objecte en tant que oblació ha de ser destruït totalment o parcialment; la seva vida ha de resultar destruïda/ofertada. El sacrificant és també ell mateix, de manera que rep els afectes del sacrifici i adquireix un caràcter de gràcia especial i/o de sortida d’un estat de pecat. Però aquest sacrifici irradia, a més i sobretot, en benefici de tota la comunitat de creients. El sacrifici no és gratuït, se n’espera un gran benefici i es fa en interès de la comunitat, de l’islam.»

Com s’ha generat aquesta actitud religiosa? Per entendre-ho hem d’anar als països en què pensen els autors. Molts d’aquests països tenen governs islamistes moderats. Agafem, per exemple, Turquia i veurem com Erdogan pretén basar la seva legitimitat en el fet d’enfrontar-se a l’imperialisme occidental-cristià. Proposo que el sentiment que hi ha darrera l’afirmació d’un imperialisme occidental-cristià i les vivències que s’hi relacionen és la font que busquem.

Si sumem l’àmbit geogràfic de la construcció europea tancada en ella mateixa com a fortalesa, com s’expressa en el tracte que dóna als refugiats, amb el fracàs de les primaveres àrabs i en general la fallida d’aquests estats, i considerem que geogràficament hi ha un continu entre els països europeus, des del nord passant pel sud i la mediterrània, fins aquests països àrabs, tindrem el marc precís que provoca el conflicte.

Afirmo que la construcció europea erra el marc geogràfic en què és possible la construcció d’un ens polític estable, reeixit, promotor de pau, benestar i justícia. La construcció de la EU hauria de mutar en la construcció d’un ens pensat per un espai semblant al que va ser l’àmbit geogràfic de l’Imperi romà. I, potser, no només com a espai geogràfic, sinó també inspirat en una ideologia semblant. La ideologia dels gestors de l’imperi romà va ser l’estoïcisme. Caldria per a l’administració una certa recuperació de la doctrina estoica.

Crec que un projecte semblant trencaria les dinàmiques perverses en què ens trobem actualment. Una de les condicions imprescindibles seria la laïcitat dels estats (àrabs), això pressionaria contra la islamització i a favor de l’intercanvi cultural. Volen venir a Europa, doncs, construïm Europa allà, això crearia un horitzó d’esperança.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ètica, Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent