ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Sobre què estem parlant?

Les oracions són expressions lingüístiques que compleixen diverses funcions. Algunes tenen una funció expressiva; són les que expressen estats d’ànim, desitjos, aprovació o desaprovació («els catalans independentistes són uns aiatolàs»). Altres compleixen una funció directiva; són aquelles que estan orientades a produir o impedir una determinada acció («cal un RUI»). Finalment n’hi ha que tenen una funció informativa; afirmen o neguen alguna cosa (« en l’última enquesta del CEO, el 48% dels catalans es declara favorable a la independència»). Només d’aquestes últimes té ple sentit dir que són vertaderes o falses i s’anomenen proposicions o enunciats.

Una part d’allò que s’escriu al voltant del procés és principalment expressió de sentiments i desitjos amb un contingut informatiu poc clar i amagat, i subordinat a la funció expressiva o directiva del missatge. Barrejar aquestes funcions del llenguatge porta en molts casos a confusió i a no saber sobre què estem discutint, a no saber a quins acords arribar, ni com arribar-hi. Una mostra d’això podria ser  la «guerra del sexes» entre JxSi i la CUP, tal com vaig escriure en Eh CUP!! eh CDC!! que no ens trobem en el dilema del gallina, o també la cruïlla en què es troba CSQP davant la proposta de república catalana i que no existiria si la proposta fos de república espanyola

Cara la moció de confiança i els pressupostos del president Puigdemont caldria fer l’esforç de separar i aclarir sentiments, objectius i fets.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coneixement, Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent