ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Un escenari injust.

Un dels orígens de la dialèctica hegeliana és I. Kant. Per Kant el mal moral conté la característica, inseparable de la seva naturalesa, de contradir-se i destruir els seus propis propòsits.

Concretament al seu llibre La pau perpètua proposa anomenar fórmula transcendental del dret públic (condició racional necessària sense la qual no pot existir) la següent proposició:

«Són injustes totes les accions que es refereixen al dret d’altres homes i els principis de les quals no suporten ser publicitats»

És a dir, si fent públic el principi que guia la meva acció, l’objectiu que perseguia amb l’acció resulta arruïnat perquè provoca indefectiblement l’oposició de tothom, aquest principi i l’acció que en deriva són injustos.

Suposem ara un grup polític, diguem-ne Q, que proposa a un altre grup polític, diguem-ne C, que mantingui la ferma oposició al candidat M fins després d’unes eleccions generals, ja que després ells s’abstindran i no caldrà ja votar a favor del candidat M perquè surti elegit, donat que llavors el candidat M podrà sortir escollit amb els vots del propi grup i no caldran eleccions anticipades.

És just per part del grup Q fer aquesta proposta?. Seria just per part del grup C acceptar aquesta proposta?.

Seria injust perquè si ara es fa pública aquesta proposta, provocaria l’oposició de tothom, pel tacticisme i la manca de credibilitat negociadora que manifestaria, i especialment del grup del candidat M que trencaria les negociacions amb C, i segurament llavors ni Q ni C es podrien abstenir, ni M acceptar al seva abstenció que no donaria cap suport sòlid i de confiança. Ens trobaríem, doncs, abocats a allò que es volia evitar, les eleccions anticipades.

Si apliquem la fórmula de Kant, resulta que fer aquesta proposta i actuar d’acord amb aquesta proposta és injust. I així comença la corrupció de la democràcia que porta els grups a derivar en simples empreses polítiques mogudes pels interessos de la pròpia empresa política: la injustícia ens porta a la llarga a l’autodestrucció.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ètica, Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent