ambFilosofia

Apareix en algunes tertúlies una imatge de teoria de jocs en què es presenta la situació d’interacció actual entre JxSí i la CUP com aquella en què a Rebel Without a Cause, Buzz suggereix robar un parell de cotxes per fer una “Chickie Run” (dilema del gallina) a Millertown Bluff, un alt penya-segat arran de mar. Aquesta suposició és equivocada. Ja hem defensat que la situació és realment la de la guerra dels sexes. Ara la guerra dels sexes entre CDC i la CUP.

I això és important perquè una anàlisi equivocada et pot portar a obtenir el resultat contrari al previst. Un exemple clàssic d’això és l’error d’interpretació de la situació entre Anglaterra i Alemanya que va portar a la Segona guerra mundial. El primer dels actors (Hitler) creu estar en una relació amb l’altre (Anglaterra) amb una estructura d’interacció del tipus «gallina»; però l’altre (Anglaterra) creu que el primer es considera respecte d’ell mateix, el segon, en una estructura d’interacció del tipus «dilema del presoner». Això els va portar a prendre unes decisions que van portar de dret a la Segona guerra mundial.

Anem a veure i comparar totes dues estructures d’interacció. Tenim dos actors (CDC i CUP), cadascun dels quals es troba en una situació de decisió en que es presenten dues alternatives cedir (C), no-cedir (N).

La decisió que prenguin dona lloc a quatre possibles resultats finals: CC, CN, NC, NN.

Cedir per la CUP és acceptar Mas (M). No cedir per la CUP és no acceptar Mas (¬M). Cedir per CDC és no mantenir a Mas (¬M). No cedir per CDC mantenir Mas (M).

Situarem l’acció de la CUP com a primer component de cada parella i l’acció de CDC com a segon component. Només hi ha acord, i per tant no hi ha eleccions el març i el procés no s’atura, si els valors de M coincideixen.

En la situació del gallina aquests estats finals es troben ordenats així: NC > CC > CN > NN. És a dir, ¬M¬M > M¬M > MM > ¬MM.

En la guerra dels sexes l’ordenació dels estats finals és la següent: NC > CN > NN > CC. És adir, ¬M¬M > MM > ¬MM > M¬M

En l’estructura del gallina cada jugador prefereix en primer lloc no cedir i que l’altre cedeixi (NC); però a continuació apareix (CC) = (M¬M), que en el nostre cas voldria dir que no es forma govern perquè la CUP vol el Mas i JxSí no el vol (una situació de bojos) . La cosa més temuda és la catàstrofe NN. I en aquesta estructura d’interacció això últim és transcendental, ja que quan més aconsegueixi un actor convèncer l’altre que no cedirà, més disposat estarà l’altre a cedir, i, al revés, qualsevol senyal de conciliació per part d’un d’ells portarà l’altre a no cedir. Un resultat molt probable és que un d’ells o tots dos acabin caient pel penya-segat, arribant així al seu pitjor resultat (NN). Es tracta de jugar de farol (catxes) i enganyar.

En l’estructura de la guerra dels sexes, també tenim CN > NN, però CC ha passat al seu darrera a l’últim lloc, i a primer lloc tenim NC > CN, és a dir, «¬M¬M > MM» per la CUP i «MM > ¬M¬M» per CDC. I aquí NN es troba davant CC, cosa que vol dir que no estan disposats a renunciar a les seves posicions o principis a qualsevol preu, aquí hi ha dignitat. A més el millor resultat per un és el segon millor resultat per l’altre. És pot negociar buscant un equilibri, però només sobre la base de la confiança, abandonat les catxes (farols), enganys i intransigències, al reves de com passava en el dilema del gallina. D’alguna manera Mas ha de ser president i d’alguna manera s’han d’abandonar les polítiques d’austeritat i retallades. Aquesta és la solució racional del joc, en el sentit d’assolir els més grans guanys possibles per cadascú.