Economia (política) a TV3
Economia (política) a TV3. Les dues cares de l’economia política (una de les quals hi és oblidada).
Primer un text del liberalisme que posa l’accent en la iniciativa individual i en els perills de l’estatisme.
“Un govern mai fa prou en aquesta mena d’activitats que no impedeixen, sinó que ajuden i estimulen els esforços i el desenvolupament individuals. El mal comença quan, en lloc d’estimular l’activitat i la força dels individus i de les associacions, el govern substitueix l’activitat d’aquells per la seva pròpia; quan, en lloc d’informar, d’aconsellar, i en ocasions de denunciar, els encadena al treball marcat, o els ordena esborrar-se mentre fa llur treball en lloc d’ells. El valor d’un estat, a la llarga, és el valor dels individus que el componen; i un estat que sacrifica els interessos de l’elevació intel·lectual d’aquests a una mica més d’art administratiu en el detall dels assumptes- o a l’aparença que en dóna la pràctica. Un estat que empetiteix els homes per fer-ne instruments dòcils entre les seves mans, fins i tot en vista de beneficis reals, tal estat es trobarà que amb homes petits no es pot realitzar res de gran, i que la perfecció de la màquina a la qual ho ha sacrificat tot no porta finalment a res, a falta d’aquesta potència vital que ha preferit proscriure per facilitar el joc de la màquina.”
J. S.Mill. On Liberty. C. V, §30
A continuació un text del socialisme que posa l’accent en la desigualtat real que impedeix la llibertat i la iniciativa individual:
“L’alienació del treballador en el seu objecte s’expressa, segons les lleis econòmiques, de la següent manera: com més produeix el treballador, menys ha de consumir, com més coses valuoses crea, menys valor té ell i més indigne és; com més elaborat és el seu producte més deforme és el treballador; com més sofisticat és el seu producte, més bast és el treballador; com més poderós és el treball, més impotent és el treballador; com més espiritual és el treball més embrutit i esclau de la naturalesa esdevé el treballador.
L’economia nacional amaga l’alienació inherent al treball, sense considerar la relació immediata entre el treballador (el treball) i la producció. En efecte, el treball produeix meravelles per als rics, però produeix privacions per al treballador. Produeix palaus, però per al treballador coves. Produeix bellesa, però deformitats per al treballador. Substitueix el treball per màquines, però llança una part dels treballadors a un treball bàrbar, i converteix a la resta en màquines. Produeix esperit, però origina estupidesa i cretinisme per al treballador.”
K. Marx. Manuscrits econòmico-filosòfics, XXII, 5
El problema és escatir tot el que hi ha de valuós en les dues posicions, aprofundir-hi, no per fer-ne una síntesi superficial, sinó per aconseguir nova veritat més àmplia i profunda.