ambFilosofia

Partirem de Locke, un dels pares del liberalisme. Primer afirma la llibertat i la igualtat en abstracte de tots els éssers humans:

“[els homes es troben en] un estat de perfecta llibertat per ordenar llurs accions i per disposar de llurs possessions i persones com a ells els sembli més convenient, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home.
És també un estat d’igualtat, on tot poder i tota jurisdicció són recíprocs, on ningú té més que un altre.”

Ara bé la invenció del diner ho canvia tot:

“goso afirmar decididament que la mateixa regla de propietat, val a dir, el dret de cadascú a posseir tant com pugui utilitzar, tindria encara validesa sense que ningú es veiés violentat, ja que hi ha a la Terra espai suficient com per satisfer les necessitats del doble de població si no fos perquè la invenció dels diners, i l’acord tàcit dels homes de fixar-li un valor, no hagués introduït (de comú acord) les grans propietats i el dret a adquirir-les.”

D’aquí podem derivar que si els homes són lliures i iguals per naturalesa, en el sentit que són igualment capaços de cuidar d’ells mateixos, els que han fracassat en la consecució de propietats (capital) poden considerar-se que en són els únics culpables. A més , aquesta desigualtat en la propietat queda justificada i consentida, si el nivell de vida és superior que en la situació d’igualtat: “un rei d’aquells fèrtils i immensos territoris americans s’alimenta, s’allotja i es vesteix pitjor que un jornaler a Anglaterra”.

D’aquí enllacem amb el ministre de finances alemany, Dr. Schäuble: “les eleccions no poden canviar res. Si cada vegada que hi ha eleccions les regles canvien, la zona euro no pot funcionar”

Val a dir, aquests europeus fracassats en l’increment de les propietats (la gran majoria de la població) però més ben alimentats que arreu, no poden entendre les exigències i les complexitats dels programes econòmics d’austeritat, tenen un dèficit racional (moguts pel sentimentalisme) per comprendre les condicions per continuar mantenint la ma que els dona menjar. Aquestes decisions econòmiques no es poden deixar en mans dels que no treballen per l’increment de les propietats (del capital). O com diu el Partit comunista xinès: les eleccions són només una complicació perillosa que obstaculitza un govern econòmic eficient.

És el camí que està prenent la UE, un conjunt de tecnòcrates a qui els molesta la democràcia.