Crisi, quina crisi?
Anem a considerar un dels factors que hem detectat incideixen actualment en la disminució al recolzament al procés sobiranista: Un cert desplaçament a la dreta de la població catalana.
D’acord amb la nostra apreciació del significat de dretes-esquerres, això voldrà dir un més gran escepticisme cap a l’eficàcia de les transformacions socials i per tant un més gran escepticisme cap a les possibilitats de canvi que podria obrir la independència, sobretot considerant que d’acord amb el discurs oficial ja podem afirmar amb seguretat que “estem sortint de la crisi”, i ja només cal una neteja de corruptes.
Hi ha algunes dades més que avalen aquesta relació. La caiguda més gran en el recolzament a l’estat independent es dóna en el grup d’edat de 50 a 64 anys, una caiguda de 14,9 punts en un any, passa d’un recolzament del 49,3% a un recolzament del 34,4%, aquest grup dóna també el més gran recolzament a C’s, fins a un 12,9% d’intenció de vot directa.
Aquest discurs que “ja estem sortint de la crisi a base d’emprenedors i d’austeritat”, que no cal tocar res, i que només és qüestió de netedat, perjudica clarament el procés sobiranista.
Estem sortint realment de al crisi?
Quan va esclatar la crisi a causa de les pràctiques del sector bancari, aquest va resoldre ràpidament la seva crisi traslladant els seus deutes al sector públic que fins llavors no estava endeutat. A més les classes dominants van aprofitar l’ocasió per aconseguir una dràstica reducció de salaris tant individuals (reformes laborals + atur) com socials (desmantellament del mini estat del benestar), de manera que van veure créixer la seva part en l’apropiació del PIB, i amb ella les desigualtats i la destrucció de les classes mitjanes. La classe dominant no ha patit cap crisi i ha aprofitat l’ocasió per fer retrocedir els drets socials i laborals a estadis primitius.
Tota manera tenien un petit problema d’adequació de la producció al consum de la minoria que s’està enriquint. Això és el que ara ja han solucionat i a això és el que anomenen sortida de la crisi, la consolidació de les desigualtats i el poder de la plutocràcia: l’atur, els salaris de misèria i les retallades ja no empitjoren i producció i consum de la minoria rica s’adeqüen. No tornarem a la situació d’abans de la crisi. Barcelona World i els alienígenes.
Parlar de sortida de la crisi en aquestes circumstàncies sona a presa de pèl, i quan aquest discurs es dóna en els membres del Govern, no pot sinó debilitar el procés sobiranista.
Ara bé això no és tota la història. Si un determinat domini, unes determinades pràctiques i ideologia del sector financer van provocar l’esclat de la crisi, què han canviat de tot això? No ens estarem acostant a un nou esclat en el context d’una millora puntual dins una crisi global? En parlarem en un proper apunt.