ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Batusses entre ciutadans.

Hi ha alguns avantatges empíricament demostrats del sistema clàssic de la democràcia d’elecció a l’atzar respecte del sistema modern d’elecció a partir de la voluntat de l’elector. Un d’ells és acabar amb les batusses entre els ciutadans (i partits polítics).

I no hem d’anar gaire lluny. Ho trobem explicat per Santiago Sobrequés en la instauració de la insaculació a la ciutat de Girona cap el 1456.

En el preàmbul del privilegi que establia el nou règim [insaculatori] el lloctinent deia sense embuts que era «per tal d’evitar escàndols, baralles i disputes que constantment i des de feia molt de temps se suscitaven entre els ciutadans i habitants de la ciutat de Girona amb motiu de les eleccions [lliures a partir del votant]», a causa d’això «no s’acabaven mai les batusses entre els ciutadans». Hom troba paraules semblants als preàmbuls de tots els privilegis anàlegs coneguts. […]

És evident que un sistema en què tot depenia de l’atzar havia d’acabar tots aquests ressentiments en no poder-se personalitzar o materialitzar el despit dels no elegits, els quals no tindrien altre remei que maleir llur mala sort. Un règim així existia ja i funcionava amb èxit a nombroses poblacions d’Aragó, València i Mallorca. I no es tractava de pobles de poca importància, sinó de capitals de la categoria de Saragossa i Ciutat de Mallorca.”

És clar que aquells homes que van votar la substitució del sistema d’elecció per voluntat pel sistema d’elecció a l’atzar tenien una gran saviesa política, avui diríem que eren experts en teoria de jocs: “Aprovada la reforma, foren designats dos consellers doctors en lleis perquè redactessin el projecte que havia d’ésser presentat al lloctinent amb la corresponent súplica que el convertís en privilegi segons el mecanisme legislatiu de l’època. Aquests homes foren Bernat Anglès i Bernat de Bell-lloc, i si considerem que aquest darrer havia estat el més caracteritzat dels enemics de la insaculació, fins al punt que no es cregué obligat a justificar el seu vot -«que no es devia fer de cap de les maneres»-, hom tindrà una prova concloent de l’exquisida delicadesa constitucionalista d’aquesta època”. […]

“El privilegi de l’any 1457 establia un règim [la insaculació] que durà prop de tres segles [fins la pèrdua de les llibertats, el 1714], el de més llarga durada de tots els que han regit la ciutat.”
Santiago Sobrequés i Vidal. Societat i estructura política de la Girona medieval. Cap. II. Instauració de la insaculació



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent