ICV i l’economicisme.
L’economicisme o sociologisme afirma que les nostres opinions o iniciatives socials i polítiques es troben determinades pels interessos de classe.
Primer una crítica de Gramsci:
“l’economicisme es pregunta: ¿a qui beneficia immediatament la iniciativa en qüestió? I respon amb un raonament tant simplista com fal·laç. Beneficia immediatament una certa fracció del grup dominant (…) Es tracta d’una infal·libilitat molt barata i que no tant sols no té significat teòric sinó que té un escassíssim abast polític i una mínima eficàcia pràctica: en general no produeix res més que prèdiques moralistes i interminables qüestions personals.” A. Gramsci. El princep modern. Alguns aspectes teòrics i pràctics de l’economicisme. §13
Per altra banda, si les nostres opinions estan determinades pels interessos de classe, resulta que tot són opinions i no hi veritat en les ciències socials: només relativisme i pragmatisme.
Criticant el sociologisme diu Popper:
“Beethoven és de ben segur, fins a un cert punt, un producte de l’educació i la tradició musicals, i els que coneguin la seva música sabran com impressiona aquest aspecte de la seva obra. Però l’aspecte més important és, tanmateix, que a més de producte és productor de música.” La societat oberta i els seus enemics. La teoria moral de l’historicisme. §27
Diria que això implica negar l’aspecte productiu dels individus. Citant Mario Bunge:
“Una cosa és senyalar els estímuls i les inhibicions socials a la investigació, i una altra, molt diferent, sostenir que els individus no importen: que l’ens que realment fa i pensa són les col·lectivitats”. Racionalitat i realisme. Antirrealisme, §56
Diria que l’economicisme, políticament, oblida el que Gramsci anomenava hegemonia ètico-política.