Atallar tots els camins tortuosos provocats per insídies i violències
Diu Hegel: “(…) la sobirania popular és un altre d’aquells conceptes confusos que es basa en una caòtica representació del poble”. Això serà cert si no som capaços d’esdevenir ciutadans, si no som capaços de passar de la voluntat de tots a la voluntat general. Només si actuem com a ciutadans podem existir com a poble, com a nació.
Diu Kant: “Hi ha una frase que, malgrat un cert deix altisonant, s’ha fet proverbial i és molt veritable. Fiat justitia, pereat mundus. Pot traduir-se així: Regni la justícia, i que s’enfonsin tots els bergants que hi ha al món. És un principi valent i de dret, que atalla tots els camins tortuosos provocats per insídies i violències. Però cal que se l’entengui en el seu veritable sentit; […] com l’obligació que té qui exerceix el poder de no negar ni disminuir a ningú el seu dret ni a rebaixar-l’hi per antipatia o compassió. Per això és necessària una constitució interior de l’Estat, adequada als principis del dret, i a més una unió amb les nacions properes i àdhuc remotes per resoldre legalment els conflictes mutus. Aquella frase proverbial significa, doncs, això: les màximes polítiques no han de fundar-se en la perspectiva de felicitat i ventura que l’Estat espera obtenir de la seva aplicació; no han de fundar-se en el fi que es proposi aconseguir el Govern; no han de fundar-se en la voluntat, considerada com a principi suprem -encara que empíric- de la política; per contra, han de partir del concepte pur del dret, de la idea moral del deure, el principi del qual dóna a priori la raó pura, siguin quines siguin les conseqüències físiques que se’n derivin. El món no ha de perir perquè hi hagi menys malvats. El malvat té la virtut, inseparable de la seva naturalesa, de destruir-se a si mateix i desfer els seus propis propòsits -sobretot en la seva relació amb altres malvats-, i, encara que lentament, obre pas al principi moral del bé.” La pau perpètua. Apèndix I, §15
Fiat justitia, pereat mundus. En moments de gran incertesa, no és tracta tant d’actuar calculant les conseqüències de l’acció, que són molt imprevisibles, com d’actuar segons principis morals, segons el deure. I mantenir-se en els principis ja que “El malvat té la virtut inseparable de la seva naturalesa, de destruir-se a si mateix i desfer els seus propis propòsits”