ambFilosofia

Suposo que tothom acceptarà que els arguments a favor de BCN World són crematístics, és dir basats en el diner, i no econòmics, és a dir, basats en les coses i les necessitats humanes. Avui necessitem menjar, hospitals, escoles, però no pas jugar en un casino. Per tant, responen a una imposició de «els mercats», Els alienígenes dominen la Terra. Per què els alienígenes, les forces ocupants, volen construir un BCN World?.

Cal entendre que per a ells ja hem sortit de la crisi. La situació econòmica actual no és pas provisional, transitòria, és definitiva. És el nou model de societat que ens han dissenyat els mercats. S’acaba consolidant una societat on tendeixen a desaparèixer les classes mitjanes i el 90% de la gent o bé treballa per ser pobre o bé viu de la beneficència, mentre un 10% de rics (els col·laboracionistes amb els ocupants) són cada dia més rics.

El capitalisme necessita créixer. Si tinc un capital de 100 i produeixo 110 guanyo 10; ara tinc 110; si vull continuar guanyant el mateix percentatge ara necessito produir 121, per guanyar 11.

A l’època daurada del capitalisme, d’ideologia keynesiana, producte d’una derrota transitòria dels mercats, el creixement s’aconsegueix augmentant salaris, tant individuals com socials (Estat del benestar). Resulta que gràcies a economies d’escala i la producció en massa s’aconsegueix produir més unitats i guanyar més per unitat.

Però els mercats es van refent, tornen a guanyar poder, i arriba un moment que reconquereixen el poder polític, imposen la seva ideologia neoliberal i inicien una transformació social que explicàvem a Entendre la crisi (2), bàsicament créixer a base de crèdit sense augmentar salaris.

La crisi comença quan els nous crèdits que es concedeixen són ja inferiors als pagaments de retorn del crèdit, sense haver augmentat salaris i sense que el consum (la demanda) dels nous rics pugui compensar al davallada de consum dels endeutats. Es dóna una etapa de transició fins que el consum dels nous rics compensi l’enfonsament del consum de les classes treballadores.

Avui a nivell global ja podem dir que això últim ja s’ha produït, els USA produeixen ja més que abans de l’inici de al crisi, augmenta la llista de nous milionaris amb noms provinents dels països emergents; però tot queda en mans dels servidors dels mercats.

BCN World respon a aquesta nova societat dual de per una banda rics posseïdors (pocs en percentatge però molts globalment) i per l’altra explotats sotmesos als mercats, és un consum orientat als servidors dels mercats a nivell planetari. Els agrada Barcelona, el seu clima, el seus restaurants, els seus bordells, els seus carrers. Vénen a ocupar allò de Barcelona que els pot fer gaudir. Són els guanyadors de la lluita de classes: «oi tant que hi ha lluita de classes, i l’estem guanyant els rics!» Warren Buffet, un dels homes més rics del món.