presentació del bloc

Un morter ens farà de morter, i anirà rebent un per un els ingredients de la salsa, que la ma reduirà a la textura adequada perquè lliguin entre ells i donin per resultat quelcom que va molt més enllà de la suma dels factors.

Començant posant el doble d’ametlles que d’avellanes, torrades, fruites seques herència dels cults perses que tant impressionaren i competiren amb els grecs hel·lènics per ensenyar-nos a escriure, tan a prop i tan lluny; immediatament el pa sec, també passat pel forn, i posteriorment mullat amb vinagre, per subratllar la humilitat, la dimensió humana, del plat, per no perdre’n la moral estoica que ens guia des d’aleshores. Seguirem amb l’all escalivat, per anar-hi introduint humitat i aroma propis de la terra, i tot seguit hi afegirem els tomacons, també escalivats, la nyora escaldada, i algo de bitxo, sincretismes culturals intercontinentals des del camp agrari a l’art gastronòmic, que ens aporten, alegria, color i matisos àcids que equilibren la mescla.

El següent pas és liquar-ho amb una mica d’aigua, imprescindible per relligar i rebaixar els sabors al paladar, i tot seguit emulsionar-ho tot amb un bon oli d’oliva arbequina, tan bò i tan nostrat, del que els àrabs ens van ensenyar a fer, quan els rudes romans i els més rudes Arrians, ja eren, per sort, un record llunyà.

Segons la casa, o el que es vulgui acompanyar, hi anirà un herba aromàtica o una altre, o més o menys polsim de sal, ja se sap. Però, si del que es tracta és de fer una Xatonada, caldrà preparar una amanida de fulles d’escarola, l’enciam amarg però fresc i resistent que compartim a taula tot l’arc mediterrani, acompanyada del bacallà i la tonyina dessalats i esqueixats que aquí aportà la quaresma cristiana, quatre olives arbequines, i alguna anxova, que, per a una versió infantil es pot triturar amb la salsa per no trobar-la al plat. I s’amaneix amb la salsa anteriorment preparada.

I, per completar l’àpat, un pastís de truites, almenys tres, de fesols, de carxofes, i de patata amb ceba, disposades formant pisos, àdhuc pintades amb la salsa base, o amb beixamel… o no.

Uns plats ben senzills, d’aprofitament i equilibri, donen per resultat un àpat ben complet, i alhora una minúscula mostra de l’enorme acumulació de coneixement humà que podem trobar en qualsevol acció de la nostra activitat quotidiana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*