jmsansalvador |
dimarts, 3 de gener de 2012 | 22:02h
Avui –com cada dia- ha estat una jornada de llevar-se aviat, de passar moltes hores fora de casa, de feina, de maldecaps i d’entrebancs. Per això, quan a l’hora de sopar miràvem el Telenotícies i he pogut veure en les imatges de les declaracions de la resta de partits polítics sobre la compareixença del President de la Generalitat aquelles pancartes i cartells que deien “Nou PSC” (que per a mi han estat una novetat) no he pogut fer altra cosa que –literalment- partir-me de riure.
Negre, però humor al cap i a la fi! Quins humoristes, aquests minyons! In extremis, però m’han salvat el dia.
jmsansalvador |
divendres, 30 de desembre de 2011 | 23:49h
És la primera vegada que me’n surto:he aconseguit completar l’endimoniat crucigrama que cada dia dels Innocents Jordi Fortuny publica a les pàgines d’entreteniments de La Vanguardia. Aquests decímetres quadrats de paper salmó han viatjat tres dies per les meves butxaques. Confesso que m’ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, que he hagut de fer servir eines com ara el Google o el diccionari virtual de la RAE, i dedicar-hi força estones però també asseguro a qui em vulgui creure que no m’he mirat la solució publicada l’endemà. La conservava, sí, retallada i ben desada per si mai la deseperació em vencia.
jmsansalvador |
dijous, 29 de desembre de 2011 | 22:55h
Carambola a tres bandes: el desig de proveir de material el bloc propi i les ganes de participar i col·laborar en temptadores iniciatives de dos bons amics, Jordi Masó i Jesús Tibau, fa que d’un sol tret es puguin matar tres pardals. Pim, pam, pum. Feina enllestida. I moltes gràcies, senyors.
jmsansalvador |
dimarts, 27 de desembre de 2011 | 19:56h
Durant els anys 70 i 80 els Xics de Sarrià de Dalt es van fer un tip de rascar guitarres i de fer quilómetres voltant per hospitals, residències d'avis i institucions benèfiques a cantar cançons. Van ser una mena d'ONG musical avant la lettre i és de justícia explicar-ne la història ara, trenta o trenta-cinc anys després, abans que no se n'esborri definitivament el record.
jmsansalvador |
dissabte, 24 de desembre de 2011 | 09:26h
Deu ser que ens fem grans, però és cert que en diades així enyoro els que ja no hi són i miro enrere i recordo aquell rei de cartró de can Perich que era una bústia per deixar-hi cartes adreçades a Orient. I els especials de Nadal del TBO. I el meu avi contrastant els números de loteria amb la llista de premis al diari (no ens tocava mai res!). I l’oncle d’Amèrica que venia de cent en quaranta i fumava tabac ros i em regalava un coco, i assegurava haver pres cafè a Barcelona amb el patge dels reis.
jmsansalvador |
dilluns, 19 de desembre de 2011 | 05:13h
Amb la finalitat de seguir alimentant la llegenda d’aquell home únic i com que l’anterior nota d’aquesta sèrie està resultant prou seguida, em permetreu que torni a reivindicar la figura d’R.B. (en mantindrem la confidencialitat) com a major mentider compulsiu d'Europa. La història que presento tot seguit es desenvolupa simultàniament als dos costats de l’Atlàntic i també havia estat molt sentida, comentada i riguda.
jmsansalvador |
divendres, 16 de desembre de 2011 | 19:45h
Girona rai? Fa un any va desaparèixer la caixa d’estalvis i ja ningú recorda que hi havia arribat a haver una sucursal del Banc d’Espanya. La carretera general està embolicada en unes obres que no hi ha manera de fer avançar i a l’autopista de peatge –també en obres- no es pot passar de vuitanta. El tren no tira ni en segona: una hora i mitja per anar a Barcelona quan no falla la catenària o cau un pi a la via.
jmsansalvador |
dimarts, 13 de desembre de 2011 | 18:30h
La mítica Mortadel·la casolana, blocaire trencadora que va marcar una època i portava molts mesos desapareguda del ciberespai, ha renascut de les seves cendres hostatjada en una nova plataforma. La podreu trobar en aquest enllaç, des d'on continua disparant amb el seu estil. Anirem a visitar-la sovint!
jmsansalvador |
dissabte, 10 de desembre de 2011 | 22:00h
Que en un any hagin sortit dos discos d'homenatge o de tribut a Antònia Font és un fet que posa de manifest l'alta estima, la devoció i el mestratge que representen el mallorquins per a la confraria del pop en català. Un magnífic regal de Nadal, seran aquestes Versions Halògenes que acaben de sortir al mercat i que contenen peces tan bones com la versió de Tots els motors que interpreten els Pulpopop. M'inquieta, però, tant d'homenatge i tant de tribut. Si aquests paios estan a la flor de la seva carrera!
jmsansalvador |
dimecres, 7 de desembre de 2011 | 05:05h
He començat la lectura d’una peça que feia molts anys que tenia en llista d’espera i no trobava el moment d’atacar: Les aventures del bon soldat Svejk, de Jaroslav Hasek, editat per Proa, amb una esplèndida traducció al català de Monika Zgustová i unes delicioses il·lustracions a cura de Josef Lada.
jmsansalvador |
dilluns, 5 de desembre de 2011 | 05:12h
L’altre dia l’Enric Gomà deia en una columneta a l’Ara que “la família és un arxiu de records que passen de pares a fills, no per raons sentimentals sinó pràctiques: alguna cosa s’ha d’explicar a l’hora de dinar (només els monjos més estrictes són capaços de menjar bledes en silenci)”. Com que l’arxiu de la meva família comença a estar saturat d’aquesta mena de records d’hores de dinar (o de sopars de duro), bolcaré aquí al bloc una remembrança no pas familiar però que paga la pena conservar. Molts dels qui el vam conèixer ja han començat a passar i la seva estela es podria perdre –i seria una llàstima- en una sola generació.
jmsansalvador |
divendres, 2 de desembre de 2011 | 23:41h
He pogut anar a visitar l’exposició Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners, al Palau Robert, a Barcelona. Em feia gràcia conèixer els orígens de la publicitat als mitjans escrits del nostre país i l’eclosió de la comunicació per la imatge i, efectivament, aquesta mostra és molt il·lustrativa (mai millor dit) d’aquests cent anys d’arrencada i desenvolupament de la publicitat com a activitat creativa.
jmsansalvador |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 22:25h
A la seva columna de La Vanguardia, Quim Monzó avui ha carregat fort contra la designació de José Montilla com a senador. Em sembla que és una de les columnes més dures –mala llet positiva!- que li recordo i mira que n’hi arribo a llegir. És la segona cosa que faig cada dia, pocs minuts després de les cinc del matí.
