De res, massa

Per fer goig s’ha de mantenir el vestuari a punt de revista. Aprofitant una estada a Figueres, la meva muller ha suggerit la possibilitat d’anar a comprar un vestit nou, un trajo, que em faciliti el compliment de les meves obligacions laborals diàries amb l’elegància que correspon.

A Figueres hi ha un establiment on em tenen ben apamat. Normalment, puc sortir de la botiga i endur-me l’americana i els pantalons nous posats sense necessitat d’un mínim retoc, ni tans sols de fer la vora. És complicat, tenint present la meva anatomia. Tinc el mateix nombre d’ossos que tots vostès, però és segur que vostès els tenen més ben posats que jo.

M’han venut un trajo de la marca SELINAC, que m’ha resultat familiar al primer cop d’ull a l’etiqueta. SELINAC és CANILES escrit al revés. Sóc aficionat als jocs de paraules i aquest era de P3. Caniles és un municipi de la província de Granada on radica aquesta indústria de la confecció manufacturera del meu vestit. Veig que la va fundar els anys 90 el senyor Quesada Belmonte, i per la qualitat del producte, els auguro i desitjo una llarga vida. De Caniles procedeix gran part dels habitants de Figueres que durant els anys 50 i 60 emigraven cap a Catalunya a la recerca de millors condicions de vida. Si miréssim els carnets d’identitat de molts figuerencs, és segur que veuríem que són naturals d’allà. Tants i tants andalusos de Caniles van arribar a Figueres per l’efecte crida, que de la capital empordanesa se’n deia Neo-Caniles irònicament. Qui sap si els senyors Quesada van passar per l’Empordà abans de l’emprenedoria empresarial.

Ara, posem-hi cinquanta o seixanta anys més tard, peces de vestir de la marca SELINAC es venen a Figueres, aquella NEO-CANILES que cantava l’epigramista Carles Fages de Climent:

De Lledó a Neo-Caniles/roden els meus epigrames/aquell dístic d’en Nouviles/el saben totes les dames.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!