De res, massa

Mig segle de música pop en català no es pot despatxar en mitja horeta. Aquest cap de setmana hem pogut dedicar una bona estona a visitar la mostra POPCÈNTRIC, a Santa Mònica, a la part baixa de la Rambla, escenari de memorables exposicions. POPCÈNTRIC, 50 anys de pop català és un formidable viatge per l’aventura de fer música, moderna i popular,en un país tan complicat com el nostre. Abasta des del naixement del moviment, de la mà del segell discogràfic Concèntric fins a l’actualitat. Noms propis de l’època: Josep M. Espinàs, Ermengol Passola, la Cova del Drac… Una bona col·lecció de discos i documents, cartells, vídeos… I sobretot, molta música. De la mà de les audioguies disponibles a l’accés, és possible escoltar una selecció impressionant de documents sonors de 50 anys.

L’entrada a l’exposició enganya: uns panys de paret coberts literalment de material i de textos explicatius ens van guiant a través d’un recorregut que creix i creix. La primera impressió, documental i sonora, s’amplia espai rere espai cap a les lletres, l’audiovisual, la moda, el disseny…

Paga la pena anar-hi; però anant-hi sense cap pressa. És una ocasió d’or per poder assaborir totes les perles sonores que se’ns posen a disposició i empapar-nos de documents d’època, d’anècdotes, de records i d’història. Poques exposicions temàtiques hauran aconseguit recollir amb tant d’encert una mirada -retrospectiva i actual- sobre l’evolució del fenomen pop en el nostre àmbit.

A banda de la mostra pròpiament dita, impressiona el programa de concerts, xerrades, taules rodones, projeccions… que aniran tenint lloc fins a la clausura, a mitjans abril. És una exposició viva, per tocar i per escoltar, i per estar molt al cas del calendari. Aquests són plaers, però, dels quals als de comarques se’ns farà difícil gaudir. Sort d’haver-hi pogut destinar un migdia de dissabte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!