Faig temps per acudir a una cita i repasso el diari dins el cotxe. A pocs metres hi ha una parada d’autobusos amb una noia solitària que espera sota la marquesina protectora. Treu el telèfon mòbil i comença a fer-se selfies. Amb el braç ben estirat es fa un retrat de tres quarts cap a la dreta, una altre cap a l’esquerra, un tercer buscant una vista pràcticament zenital, un altre asseguda, un més dreta… Què en deu voler fer, de tants autoretats en un no-lloc tan poc glamurós com és una parada d’autobusos de poble?
Segurament en pocs segons seran tots penjats a qualsevol xarxa social. Els deurà enviar a les seves amigues, a les companyes d’institut o al seu xicot.
Anys enrere, la sola possibilitat que hi havia de fer-se unes quantes fotos creatives de manera immediata era acudir a un d’aquells aparells fotogràfics que feien quatre instantànies, l’una darrere l’altra, per unes poques monedes. Passaves la cortineta, posaves el tamboret a la teva mida fent-lo rodar i aguantaves les quatre foguerades del flaix. Ara, les càmeres digitals dels mòbils han estat la mort del fotomaton.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!