De res, massa

La generositat del meu proveïdor habitual de motos ha permès que durant una bona estona hagi pogut conduir una raresa sobre rodes. La màquina que veieu a la imatge: una Royal Enfield Continental GT. Una 500 cc d’un sol cilindre, quatre temps, una moto que als anys cinquanta no hauria sorprès a ningú per les seves característiques tècniques.

La marca Royal Enfield, anglesa d’origen, es va enfonsar com la resta de la indústria motociclista britànica. BSA, Norton, Triumph… Totes aquelles marques històriques clàssiques van fet pets com aglans entre els setanta i els vuitanta. Royal Enfield ja havia tancat temps abans, però per allò de l’imperi de Sa Graciosa Majestat, conservava una planta a l’Índia que va continuar funcionant fins als nostres dies. Això sí: amb la tecnologia original, sense cap concessió a la innovació i al disseny, i fabricant un estil de motos invariable en el temps.

La bonica Cafè Racer que veieu a la imatge es produeix actualment. És possible comprar-ne una, matricular-la i fer-la córrer per carrers i carreteres. La sola concessió a la tecnologia actual és la injecció. Va equipada amb motor d’arrencada, però es pot engegar igualment amb palanca. L’estètica, ja ho veieu, és volgudament retro: evoca aquelles motos angleses de curses dels anys cinquanta i seixanta, les Norton Manx, les Velocette, les Matchless G50… El seu únic cilindre és el responsable de dotar-la d’uns bons baixos que la fan fàcil de conduir des de molt baix nivell de revolucions. També, ai las, és l’encarregat de produir un tremolor que impossibilita veure res a través del retrovisor. La posició de conducció, amb els semimanillars tan esportius, no arriba a ser incòmoda però caldria contrastar-ho amb una tirada de quilòmetres llarga. El seient, esportiu, és apte només per a un sol ocupant.

Peta bé, es divertida de portar, no em refiaria massa de les seves qualitats esportives, però el seu aspecte crida poderosament l’atenció i les mirades dels vianants. No deixa indiferent. Si voleu, és una anècdota rodant però transmet una lliçó d’història. Segur que les motos de mig segle enrere funcionaven exactament així.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!