Aquest final d’estiu està resultant desastrós per a un element tan senzill com propi de l’època com poden ser les figues. Sí, les dolces figues, les de coll de dama, per exemple, que no hi haurà manera de menjar-ne ni una sola en condicions.
Al nostre rodal, i ho hem pogut comprovar amb veritable treball de camp, les figueres han quedat sense fulla. Les capçades resten desmoblades i les figues, desemparades, no maduren bé. Queden petites, verdes i dures; i no assoleixen ni de bon tros aquell punt de maduresa i dolçor que han de tenir arribat aquest punt de l’any. Un veí em deia que han quedat neulades.
Pot ser, segurament, pel desconcertant estiu que hem tingut: un mes de juliol plujós, un agost desconsiderat i un setembre irregular, amb forts desnivells tèrmics. El cas és que els arbres estan desorientats, les fulles són a terra i la fruita a les branques, però no arribarà enlloc.
En tinc constància al meu hàbitat més immediat. Igualment, m’han confirmat que al Ripollès també en són víctimes. Algú més en té cap referència de qualsevol altre punt del país? Algú ens pot oferir una explicació botànica?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La petita figuera del meu hort està feta un desastre, té un fong… em sembla que l’hem regat massa. En canvi, la del veí està ben ufanosa i ben carregada,
Un misteri i una llàstima, Miss. Salutacions!