L’independentisme social

Els fets i la comparació amb allò que passa fora confirmen dia a dia que tant el PSOE al govern de l’estat, com el PP a l’oposició tenen una visió molt poc propera a l’economia productiva, i l’estat espanyol seguirà sense portar a terme canvis estructurals, ara més que mai necessaris per superar la crisi. La confrontació entre Catalunya i Espanya no és identitària, sinó política, ho estem veient aquests dies, entre la raó democràtica i l’ordenació constitucional i la reacció que ha provocat la consulta d’Arenys de Munt ( i les que vindran). Catalunya i l’estat espanyol tenen també dos models socioeconòmics diferents i la nostra pertinença a l’estat no és garantia d’anar enganxats al tren de la prosperitat i la modernitat, sinó al vagó de cua de l’economia europea. El miracle econòmic espanyol només era un miratge provocat per l’especulació immobiliària i bancària i  la crisi ens submergeix més fons i durant més temps que no pas altres països que comencen a remuntar. L’Estat no abordarà les polítiques necessàries per fer un canvi en el model econòmic productiu i cada cop és més transversal i comú a Catalunya el pensament que cal tenir capacitat de decisió pròpia; una majoria social s’està forjant en aquest sentit i les seves argumentacions són en clau de futur i cada cop menys acomplexades. Mentrestant, per posar-se al costat de la gent que reb més directament els efectes de la crisi – quasi 7000 aturats a Sant Boi, més del 15% de la població activa- calen polítiques socials i serveis bàsics que s’han d’atendre preferentment des dels municipis. Des de la Generalitat, la consellera Carme Capdevila, bona representant d’aquest independentisme social, ha destinat aquest any 16.278.519 euros al Baix Llobregat, 1.583.663,98 € a Sant Boi,  per finançar els programes de serveis socials

"Sí, construir l’estat, especialment des de les institucions  d’on ens voldrien fora els qui no tenen al cap aquest objectiu. Però nosaltres, aquí, des de sant Boi, des del Baix Llobregat, a peu de carrer,  tenim un repte que és construir la nació i això només es pot fer des de la societat i per contacte social. Perquè la nació no és només una identitat, una llengua o el record històric compartit. La nació són les persones que decideixen viure juntes i compartir lleis, drets i futur.

Preservem amb el nostre sacrifici les generacions del futur, deien els catalans de 1714. Tres-cents anys després la nació serà fruit d’una voluntat de compartir el futur, de ser iguals dins les diferències, de tenir codis comuns, serveis públics que garanteixin oportunitats comunes, escoles que eduquin junts els més menuts, formació que garanteixi el funcionament de l’ascensor social i un país d’oportunitats, atenció a les persones, protecció als elements que poden generar una identitat col.lectiva, cultura integradora, preservació del territori i de la qualitat ambiental per poder bastir un país on valgui la pena viure i que ens poguem sentir-nos orgullosos de participar en la seva construcció.  Som generacions afortunades que podem, si volem, si ens hi comprometem, ser protagonistes d’un procés d’independència com han viscut altres països europeus en les darreres dècades, però que són oportunitats que no passen sovint dins la història dels pobles. Qui no voldrà ser protagonista d’un projecte tan il.lusionador?"

Els sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya, Intersindical Valenciana i Sindicat de Treballadores i Treballadors – Intersindical de les Illes Balears han signat un protocol d'actuació conjunta. Tots tres sindicats dels Països Catalans, majoritaris en alguns dels seus àmbits d’actuació, es comprometen en la plena normalització lingüística, cultural i nacional i en la defensa del dret d’autodeterminació.

En la seva presentació pública conjunta les tres intersindicals van dir:

“Hui, 10 de setembre, els sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Valenciana (IV) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors – intersindical de les Illes Balears (STEI-i) s'han reunit, en Barcelona, per signar un protocol de treball unitari.

IAC, IV i STEI-i fa anys que mantenen una relació preferent i estable en diversos assumptes sindicals, socials, culturals, lingüístics i de país que afecten les treballadores, els treballadors i la societat. D’altra banda som sindicats implantats en tres territoris- les Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya- que compartim una història, una llengua i una cultura. A més la nostra realitat social i econòmica és força semblant. Tenim una mateixa llengua, la llengua catalana, una llengua per la qual els nostres sindicats treballen per a la plena normalització lingüística, cultural i nacional.

Els tres sindicats, tot i mantenint la seua autonomia, han decidit treballar per estretar les nostres relacions en el treball sindical; en la defensa de la nostra llengua i cultura; en la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, i en la col·laboració amb els diferents moviments socials dels nostres territoris i els d’altres àmbits.

El document signat té com objectius, entre d'altres:  afavorir les relacions i el treball en comú de les nostres organitzacions en els diferents àmbits sectorials i transversals (salut laboral, política lingüística, moviments socials, feminisme, medi ambient, cooperació internacional...) com a elements de dinamització, concreció de l’acció, elaboració de propostes i coneixement mutu.

Per altra part, reclamen l'establiment de marcs de relacions laborals propis, amb l’assumpció de les competències en matèria laboral per part de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.

IAC, IV i STEI - i, consideren que cal aturar l’actual dinàmica mercantilista, privatitzadora i d’externalització dels serveis públics, així com les contínues agressions que pateixen els seus treballadors i treballadores amb el tancament d'empreses o l'aprovació dels Expedients de Regulació d'Ocupació. També consideren innaceptable la proposta del govern espanyol de congelar les retribucions de les treballadores i treballadors del sector públic i del sector privat.

Tots tres sindicats donen suport a la campanya “Televisió sense fronteres” per aconseguir que les diferents televisions autonòmiques pugues ser vistes a tot arreu. En especial es reclama que la TV3 siga vista en el País Valencià i en Illes Balears.”

Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.
De ben lluny, de ben lluny, arribaven totes les esperances,
i semblaven noves, acabades d'estrenar:
de ben lluny les portàvem.
Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.
Una vella esperança trobava la veu
en el cos de milers de joves que cantaven i que lluiten.
No l'oblidaré mai, no l'oblidaré mai,
aquell 13 de setembre no l'oblidaré mai, 
aquell 13 de setembre a Arenys de Munt

Mentrestant us recomano que llegiu a la premsa d'avui:

La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090913/53783428453/la-convocatoria-de-una-consulta-independentista-duplicaria-el-apoyo-que-suscita-la-secesion-quebec-c.html

Ferran Mascarell ( AVUI): http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/independencia_o_estatut_71505.php

Joan Ridao ( AVUI): http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=174328

Com a membre de Decidim.cat, organització que aplega més de mil dos-cents representants municipals, alcaldes i regidors, pel dret a decidir, contribueixo a donar a conèixer el manifest sobre la promoció i coordinació de consultes com la d’Arenys de Munt, en tot el territori:

Decidim.cat obre un procés de reflexió al si del municipalisme català per tal de promoure una consulta similar a la d’Arenys de Munt a favor de l’autodeterminació als nostres ajuntaments.  El moviment d’electes locals felicita Arenys de Munt per haver assolit una unitat d’acció democràtica.

El municipi d’Arenys de Munt (El Maresme), és el primer municipi de Catalunya on es celebrarà una consulta popular per a l’autodeterminació sobre la independència de Catalunya a partir de la iniciativa del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. 

Aquesta iniciativa va ser recolzada de forma majoritària pel Ple Municipal, òrgan de màxima representació al consistori. Des de Decidim.cat, moviment que aglutina a més de 1.200 càrrecs electes d’arreu dels Països Catalans (amb presència de més de 170 alcaldes/sses i 450 municipis) tenim com a objectiu promoure la consciència nacional i el reconeixement i exercici del dret democràtic d’autodeterminació del poble català.  

Per aquest motiu doncs, donem ple suport a la decisió democràtica  presa pel consistori d’Arenys de Munt en la realització de convocatòria de la Consulta Popular. Entenem que l’àmbit municipal és el més proper a la ciutadania i el que pot accedir millor a un procés participatiu on els tots els ciutadans expressin lliurement la seva opinió i és per això que els felicitem.

Volem també felicitar la unitat d’acció que ha aconseguit de forma majoritària el consistori arenyenc que igual que Decidim.cat pensem és la única manera d’avançar de la Nació Catalana cap a la seva plena sobirania nacional. 

A partir de la iniciativa doncs d’Arenys de Munt, des de Decidim.cat obrirem un procés de reflexió i debat al si del municipalisme català per tal de promoure una estratègia d’acció unitària per fer una consulta popular en els nostres ajuntaments que faci avançar el poble català cap a l’autodeterminació de forma unitària, participativa i de radicalitat democràtica. 

A l’espera de la sentència delTribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, cada dia que passa és més gran l’evidència que allò que alguns anomenen l’Espanya plural no pot existir.

Davant la sentència d’un tribunal polític, triat a dit entre jutges propers al PSOE i al PP, el que es debat no és la constitucionalitat o no de l’Estatut sinó la mateixa essència de l’Estat autonòmic i les possibilitats que aquest model ofereix per al desenvolupament de la societat catalana. Les propostes d’una Catalunya autónoma dins de l’Estat espanyol xoquen de manera directa amb l’arquitectura constitucional i potser ja és hora de considerar que ja ho hem provat tot per aquest camí i que cal plantejar obertament un nou marc que ens permeti ser un nou estat dins d’Europa, de la mida de molts altres que ja ho són i que s’han sabut consolidar coma societats pròsperes. Mentrestant, els independentistes  anem creant una majoria social que vulgui aquest futur, participem del govern a Catalunya, governem a molts municipis, com a Sant Bol, i ens esforcem a fer-ho bé i a ser coherents, tenim voluntat de servei i propostes que volem portar a terme. Reclamem més i millor finançament, més recursos públics, perquè el país ha de funcionar i la seva gent ha de viure amb la millor qualitat, però el nostre objectiu no és eternitzar aquesta situació que ens fa febles com a societat i com a país.  

Sonen tabals i gralles convocant una manifestació contra una sentència del tribunal Constitucional sobre l’estatut. S’anuncien capçaleres de luxe amb els responsables de l’autonomisme oficial - i de com hem arribat fins aquí - aguantant pancarta. Em sembla molt bé, anem-hi !. Amunt i crits!. Recordo altres manifestacions massives abans de l’estatut, però i després? Després de la gran manifestació de la Granvia de Barcelona, aquella que anava d’Espanya (plaça) a Catalunya (plaça), la majoria d’aquella gentada va anar a votar que si a un estatut deslluït i retallat que ha condicionat el topall del finançament que ara hem pactat. Esquerra es va quedar molt sola amb el No a l’estatut, Esquerra està pagant un preu electoral molt alt pels equilibris que ha de fer com partit de govern i per haver posat la mirada una mica més lluny que la resta dels partits que només es plantegen els periodes electorals com a fites. No hi haurà manifestació unitària si no és que la sentència del Constitucional és insultant i barroera i això no passarà, fins i tot els membres del tribunal constitucional saben que per a pescar s’ha de saber tibar i deixar anar corda. El més fàcil és que sigui interpretable segons els gustos, que si diuen que no podem dir que som una nació no importa ja que només ho diu i de manera indirecta un preàmbul sense valor legislatiu, que si … No m’imagino campanes tocant a via fora i un país, cansat de la política, alçant-se dempeus. Potser sóc pessimista de mena, potser he vist massa manifestacions des d’aquella famosa de la LOAPA en la qual els qui encapçalaven el bloc independentista van anar a la presó pel fet de portar una pancarta que deia “Independència”, amb l’ampli somriure de complicitat dels autonomistes més radicalitzats. Potser que gaudeixi de les vacances i em deixi ,de moment, de collonades.

A la foto la capçalera independentista de la manifestació contra la LOAPA ( 14 de març de 1982), bona part dels qui l'aguantaven van anar a parar a la presó. Recordeu el "jo també hi era" ?

Avui fa 183 anys que va ser executat el darrer condemnat per la Inquisició. Va ser a València, on un mestre, en Gaietà  Ripoll i Pla, va ser condemnat per  heretge a  morir cremat. Finalment va ser penjat en una forca, pintada com si fossin flames, i un cop mort va ser cremat.  Gaietà Ripoll havia nascut a Solsona l’any 1778 i va ser mestre al barri valencià de  Russafa. Sembla ser que era un bon mestre que educava les clases més populars, però que se li va ocòrrer parlar sobre alguns dogmes com la santíssima trinitat o la virginitat de Maria i va ser denunciat.

L’Alfred Bosch té publicada una novel.la parlant d’aquests fets, era l’any 1826 i la Santa Inquisició encara feia Juntas de Fe i perseguia heretges i lliurepensadors . A la presentació del llibre que va fer a València ciutat va dir: "A València hi ha alguna cosa especial que estimula les posicions més intransigents. Al mateix temps que la ciutat té la seva part més desinhibida i alegre, n’hi ha una altra de beata. Això passava fa 200 anys i segueix passant ara”.