Al migdia d’aquest darrer diumenge de febrer lluïa especialment l’esquit de roca entre esculls més grans que juga a ser norai de naus fantàstiques que es fan la vida i la juguera submarinament. L’aigua li ha anat menjant la polpa, a la roqueta, fins a convertir-la en un bolet força agradós. El peu d’aquest capell de joguina, entre tanta exuberància, palesa una fragilitat corprenedora.

Doncs bé, el duc ja ha davallat a peu la costa de la vergonya, segons el judici d’algun periodista, i declara davant el jutge –i davant mateix d’una fotografia del seu sogre- que l’ha enviat a demanar. Tots els informatius obren amb aquesta nova i són molts els mitjans que connecten en directe tot esperant notícies fresques que no arribaran, és clar, que tot és secret i les filtracions estudiades detingudament.

Des que els ciutadans ens hem convertit en l’enemic de la policia, a parer del cap superior d’aquest “cos” del País Valencià, Antonio Moreno (els cops sobre la taula que acompanyaren la seva declaració tan fatxenda com inadmissible encara repercuteixen com un avís terrible de navegants) quelcom ha canviat substancialment per molt que no ens adonem. Les imatges de les càrregues policials valencianes que corren per feisbucs i tuiters, per la seva bestialitat, demanen més d’una paraula.

L'Obra Cultural Balear valora i respecta la decisió presa per un grup de membres de l'associació Jubilats per Mallorca de començar una vaga de fam en defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants, que es troben greument amenaçats per la política del Govern Bauzá. Per a l'entitat, això és una mostra més de l'oposició social a la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística i viola el dret dels mallorquins a fer servir la seva llengua en les seves relacions amb l'administració pública.

La Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat) acaba de presentar L'”InformeCAT”, treball que mostra el panorama de la salut del català a través d'un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L'objectiu d’aquests informes, com indiquen, és posar sobre la taula un document de referència que s'actualitzi anualment i que permeti disposar d'un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua catalana.

Aquest cap de setmana, dos esdeveniments han ocupat força espai en els mitjans de comunicació: el congrés del Partit Popular (que segons els entesos s’han resolt a “a la búlgara”, això vol dir, prendre decisions per unanimitat i sense discussions) i les mobilitzacions sindicals per tot l’estat. Segons el color de cada mitjà, l’èxit de tots dos esdeveniments va del ple absolut al fracàs més retut. Tanmateix, a la tertúlia televisiva que hom segueix entre becaina i becaina, miren de lligar-los prenent com a excusa les mesures laborals adoptades pel govern del Partit Popular, que han exasperat els sindicats. 

Per Can Gazà, aquest any dos mil dotze ha arrancat fent matx i grinyolant a les totes: patim com tothom el devessell de la crisi global –i perfecta- i les retallades econòmiques en tots els àmbits (més doloroses en el nostre camp de l’atenció als endarrerits), i de cada vegada costa més trobar caires bons als esdeveniments i a les previsions a la curta o a la llarga. I per irritar encara més la pell fina d’aquest temps espantós, el fred rigorós de les darreres setmanes sembla que ha despertat malalties fins ara molt controlades d’un bon grapat de residents.

Enlluernat, el mascle alfa,

confiat però amb prudència,

camina fins a la clapa

de la garriga per sobre

de les capçanes nevades

dels arbusts i les alzines.

Encerclant el foc, l’esperen

els cadells i les femelles

per qui arriscà la ventura.

La més jove s’humiteja

els morros i s’obre als somnis.

Ho sento, deixa anar el mascle

plorant: vaig fugir debades.

Ningú sap per on garbeja

Demà dissabte, a Sa Casa Llarga, (carretera de Valldemossa núm. 85, de Palma) els amics de Can Gazà han organitzat una torrada per recaptar fons per a l’entitat, que gestiona les dues finques dedicades a l’atenció de les persones que fan part de l’exclusió social més extrema. A partir de les 20,30 hores hi haurà xeremiada, ballada popular (els grups Tracalada i Carumbau hi posaran la música i les cançons) i sopar. I tot, al preu testimonial de 10 euros.

L'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca organitzen per avui, dijous, 16 de febrer, a les 20.30 hores, al Casal de Cultura d'Inca (c. de Can Dureta, s/n), l'acte "Vine a dir sí a la llengua", amb la finalitat de donar a conèixer de primera mà la política, contrària a la llengua pròpia de les Illes Balears, del Govern Bauzá. L'acte donarà una especial importància a la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, i s'emmarca dins una sèrie de mobilitzacions que organitzaran les entitats per demanar la retirada d'aquest avantprojecte i per exigir a les institucions un canvi en la seva política lingüística.