jmateuimarti |
dijous, 19 de gener de 2012 | 18:20h
No parlaré de Pepe ni de la seva trepitjada covarda a la mà esquerra de Messi, diu el culer irredempt en asseure’s en el tamboret de la barra del bar. Ni de la lliçó de futbol i correcció esportiva del Barça, anit, al camp blanc de Madrid, rebla. I jo no pens dir res del desmillorament notable de la faç del president de govern de l’estat, a qui li dol, diu el molt puta, tocar la butxaca al personal, li contesta l’amo per fugir d’estudi.
jmateuimarti |
dimecres, 18 de gener de 2012 | 17:10h
Fa dies que refaig, amb Ulisses, el viatge de retorn a Ítaca. La traducció de l’Odissea que ha fet Joan F. Mira, editada per Proa, gairebé m’ha begut el seny, en el millor dels sentits. Molt m’he ajupit, retut d’emoció, als genolls dels deus i de les deesses que presenta Homer en boca de Mira. He fruit de valent en veure l’Aurora, la filla de l’alba, mostrar els seus ulls rosa. I en llegir detingudament que “no existeix res més dolç que la pàtria i els pares”, l’espinada s’ha omplert de calfreds.
jmateuimarti |
dimarts, 17 de gener de 2012 | 19:43h
La meva padrina de part de pare va tenir vuit fills. En començar la postguerra, els quaranta del segle passat -anys de fam severa a Mallorca- el major d’aquests fills tenia quinze anys i el darrer acabava de néixer. El padrí era sabater i aquells temps no eren gaire propicis ni a estrenar sabates ni a adobar-ne gaires, motiu pel qual la gana, a casa dels padrins, imperava. Hi pensava, en la padrina, l’altre dia que ma mare em va convidar a dinar de “matalof”, una menja que aprengué d’ella.
jmateuimarti |
dilluns, 16 de gener de 2012 | 20:01h
Nàiades cantant a les oliveres teixeixen senyeres de pell i seda en veure arribar als atols les aurores dels dies propicis als armisticis.
A l’illa, plena de llum i d’escuma, els camins de mar pugen a la serra més alta per fer el cel més accessible a les nits narradores d’odissees.
No senten calfreds en besar la terra fecunda els traïdors, ni gens s’immuta el consell de savis en veure els ventres de les donzelles oferts al megarca.
Prest fa el capvespre i les aus missatgeres, presumint d’ales i dansant en cercle, no volen entretenir el bons auguris: tornaran a estremir les abraçades.
jmateuimarti |
diumenge, 15 de gener de 2012 | 17:39h
Avui dematí,a Bunyola, el meu poble, s’han celebrat les beneïdes de sant Antoni, una fita important en el nostre calendari festiu, tot i que el bunyolins facem els foguerons i les gloses per santa Catalina, dia 25 de novembre. Santa Catalina, mare mare fina, penjau sa gallina que ja ve Nadal, ens ensenyaven a dir o a cantar. De gran vaig saber una altra variant d’aquesta cançó que enlloc de penjau sa gallina, demanava passau sa bacina, una forma molt mercantilista d’invocar la santa, si va a dir ver.
