jmateuimarti |
divendres, 3 de febrer de 2012 | 17:36h
No ha nevat a cota zero, almenys a l’arxipèlag balear, i n’hi ha que, per això, volen demandar els meteoròlegs (que s’equivoquen menys que els economistes, sosté el conseller Felip Puig); o a l’Altíssim, en darrera instància. Tots els mitjans de comunicació en van plens des de fa dos dies, dels estralls que pot provocar aquest fred siberià que ha fet activar tots els protocols insulars d’emergència, i sembla que no poden consentir que no passi res de nou; que cap ciutadà sense sostre no mori de fred; o que cedeixi cap teulat pel pes de la neu.
jmateuimarti |
dimecres, 1 de febrer de 2012 | 20:52h
Tota la nit tancat a l’estudi mirant de confegir quatre frases entenedores i mengívoles per arribar a les cinc de la matinada sense res salvable. S’hi tancà, a l’estudi, havent sopat, cap a les deu, amb la intenció d’historiar la pintada maldestra que havia vist a una paret lateral del cementiri de la seva vila i que deia juganerament:
jmateuimarti |
dimarts, 31 de gener de 2012 | 22:58h
“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot dominar-lo”. Ho digué així o gairebé “l’anima gran” Gandhi, que ahir va fer 64 anys que morír assassinat. Mohandas Karamchand Gandhi havia nascut a Porbandar (a l’estat indi de Gurayat) el 2 d'octubre de 1869. Resistent no violent, desobedient civil amb tota la causa del món en veure la misèria que creava el colonialisme britànic, no dubtà a recórrer als dejunis voluntaris per reforçar la seva causa.
jmateuimarti |
dilluns, 30 de gener de 2012 | 19:20h
Aquest finit cap de setmana, el Govern de les Illes Balears, presidit pel president dels quatre accents, José Ramón Bauzá Díaz, ha fet a Lluc unes jornades de feina i convivència. Segons la premsa, el president, consellers i consellera arribaren el dissabte de matí, treballaren durant tot el dia, pernoctaren en cel·les individuals i el diumenge anaren a missa. Veient ses cares rioleres al voltant d’una fantàstica foganya o fruint de la neu que caigué a sa Serra, hom no pot evitar recordar temps vells en què sovintejaven els focs de campament.
jmateuimarti |
diumenge, 29 de gener de 2012 | 18:52h
Ran de mar revenen les ganes de fer memòria dels dies resplendents que surten de mare. I d’ajustar les minuteres i l’arena del temps que escapa dels armaris i dels rellotges. Un salacot, el sol demana. Com el jou la bístia, crida la melangia la tristura. L’aigua de la cala és gelada, encresta els mugrons de la bella i els ulls del jove que la ronda.
jmateuimarti |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 17:09h
A la sala d’espera de les consultes mèdiques tothom sol callar o parla fluixet, no fos cosa que s’escapi qualque inconvenient o es mostrin en excés les limitacions pròpies de les humanitats amb bona càrrega d’humilitat. Tota manera, no és estranya la presència d’esperants que volen demostrar a bastament tenir la ciència infusa i pontifiquen sobre malures i remeis o sobre filologia, ciència que, pel que fa a la catalana i com se sap, té força doctors arreu. Hom diria que tota família illenca que es vulgui distingir en aquesta insipidesa globalitzada que ens governa atresora un –o una- eminent doctor –o doctora- en filologia catalana.
jmateuimarti |
divendres, 27 de gener de 2012 | 20:34h
“Voldria morir, ara mateix, tocat pel llamp de l’amor”, canta l’adroguer mentre compon la lleixa de les acetones. “No hi ha cap nit de pau, des que em deixares, sol i esmaperdut”, estira el coll perquè la darrera nota és un si i canta amb un to massa alt per als seus migrats recursos de veu. Hom diria que és feliç, en Domènec, l’adroguer, que va ser en Mingo fins que complí el servei militar a Talarn. Estranyament, en lloc de tornar d’aquest indret del Pallars Jussà més espanyol que mai, ho va fer amb una fúria catalanòfila desconeguda a la Vila.
jmateuimarti |
dijous, 26 de gener de 2012 | 22:24h
En algun paper, per ventura, o escrit amb sang ensalivada en clatells acabats de néixer, es deixa dit que la clau mestra de tot plegat és la mirada. I el desllorigador, la rella en què es torna en tocar marines humanes, o les obertures que practica en els panorames. Sempre aviciar el mirar àvid, vet ací el preu de l’oradura.
jmateuimarti |
dimecres, 25 de gener de 2012 | 21:48h
Sergio Leone ens contà el 1966 quin preu tenia una mort al far west muntat a barrisc i per quatre rals a Almeria. Un any abans, ja ens havia mostrat allò que es pot fer per un grapat de dòlars i un any després completaria la seva particular “saga del dòlar” amb un de bo, un de lleig i un altre de dolent. El mestre Ennio Morricone posà música a les tres aventures i, en concret, a la primera hi incorporà una melodia xiulada que, adesiara, s’enganxa a la rutina i va de banda a banda del cervell com si anàs beguda.
