En l’excusat del bar en penombra hi va veure escrit entre un fotimer de grolleries: “Déu és un franctirador que no es perd cap guerra”. El colpí tant llegir-ho, que li costà tres dies repetir-ho sense sentir calfreds. L’ajudà força -sense escatir-ne els motius- rellegir Pessoa i les “Pessoanes” de Ponç Pons. I tornava a
Alexandre Ballester fa avui setanta-vuit anys. Celebra l’aniversari a l’hospital, on es recupera d’una anèmia ferrenya. Ahir el vaig anar a veure i no el vaig localitzar a l’habitació que m’havia indicat, sinó instal·lat a la sala d’estar de la planta on hi ha improvisat el seu escriptori. No té el cos a to, però
Faig un cafè en un establiment fosc, de tauletes menudes i enfitades. A la que m’acomodo, pel tacte, detecto que un pedaç tebi i humit l’acaba de repassar amb més fàstic que no eficàcia. Una de les parets de la cafeteria acull de dalt a baix botelles de vi força engrutades, la qual cosa les
L’oliverar feria els sentits sense cap contemplació. Un esbart nombrós de gavines atentes a la terra remoguda embogien l’aire amb els seus xiscles gens melindrosos. Els làrids, des que han descobert la brutícia de terra endins, han perdut l’aurèola que els ennoblia i com més va, més es comporten com si fossin rates amb ales.
Avui, dilluns 21 de febrer, és el Dia Mundial de la Llengua Materna, data instituïda per la UNESCO per cridar l’atenció sobre la importància de preservar les llengües i les cultures que s’hi expressen. Després del tancament dels repetidors que portaven el senyal de TV3 al País Valencià, conseqüència de la persecució del govern de
Divendres passat, Joves de Mallorca per la Llengua i l’associació Xarxa 2015 s’encarregaren de presentar el llibre “Llibertat i llengua. 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears”, de Tomeu Martí i Florit. Hi parlaren Ona Borràs, Joan Mateu Ferrando, Antoni Oliver, Carme Sánchez i Sebastià Maimó. Un cop llegit aquest text es pot
Maçola, el cansament, i en posar el peu en terra és tard. No feia comptes dormir tant. El tren, després de mesos d’inactivitat per obres, entra a la ciutat parsimoniosament i ociosa. Amb prou dignitat comporta ser mera atracció turística, el carro de ferro; una mena de galera amb motor per bocabadar estrangers amb la
Dissabte passat, a Can Gazà se celebraren les matances grans de cada any, les que proporcionen a la casa l’embotit i la carn necessaris per passar l’any els trenta residents i els molts necessitosos que a diari s’hi atansen per poder arribar a un plat de calent. La torreta de la casa, el lloc privilegiat
Tota agressió als nostres drets com a catalanoparlants infringida a qualsevol indret del territori que abasta el català, és un afront a tota la catalanoparla. Per això, el greuge concret passa de tenir abast local per adquirir dimensió global. Cal tenir present aquest axioma a l’hora d’atendre com es mereix el cas següent. Sabut és
Assegut a la taula que tenia permanentment reservada en el bar de tota la vida, aixecà la vista del llibre que llegia amb interès i tirà la mirada pel finestral que dóna a la plaça gran. Plou amb generositat i els vianants tenen pressa, la majoria; els jovençans més pinxos, no. Aquests, amb la caputxa
Calia aprofitar el darrer dia anticiclònic, segons les darreres previsions meteorològiques, i res millor que voltar pel centre de l’illa per admirar la força del camp, la subtilesa dels verds i la determinació dels ametllers que, vells i tot, floreixen puntualment. Passant per Cas Canar, Raimon arrancava la cançó “Barcelona`71” inclosa en el seu darrer
Anit passada, a la seu de l’Institut Ramon Llull, de Palma, l’historiador Pere Fullana va presentar la novel·la de Rosa Planas “La veu de la caputxa”, que ha estat editada per Columna. Fullana qualificà l’obra, amb forts bastiments històrics, d’apassionada i apassionant, la qual cosa ve a demostrar, a parer de l’historiador, que una bona
Els aixecaments populars contra les tiranies de Tunísia i Egipte farà que, previsiblement, les Illes Balears absorbeixen una bona part dels europeus que pensaven fer estada en aquests països nord-africans l’estiu vinent. En conseqüència, la temporada turística de l’arxipèlag pinta millor del que s’esperava abans d’aquests sismes ciutadans que reclamen justícia. Un adagi proclama que
En temps de correfocs, el goig que més plau és el silenci i la ceguesa. I sentir la llengua cridar el raor o la fulla d’afaitar que ha d’escarrufar el botxí més avesat a les execucions. I en complet silenci i ulls clucs, seguir el desplaçament de la llengua pel raor, que hi deixa osques
Aixecà la vista del llibre que llegia des de feia hores i la penjà a tota la gamma d’ocres del jorn a la posta que li mostrava el finestral. I repenjat a la butaca, notant-se un estrany formigueig als caps dels dits, s’anava dient que ho donaria tot per la força moral del captaire, per