L’Acampallengua 2011 ha començat a bon ritme i amb força participació. Molts joves han arribat a Campos al llarg del matí, han formalitzat la seva inscripció, han plantat la seva tenda a la zona d’acampada de Son Fuaní i encara han tengut temps de participar en els primers actes, que han comptat amb molta participació.
Mentre acompanyava a Son Badall aquella versió casolana de la Sagrada Família, com s’hi havia referit el rector, en Cion Sitja es demanava si feia bé, si era encertat o no llogar-los aquell antre malastruc i maleït. Era sorprenent, es deia, com havia viscut el problema que, sense voler, li havien provocat en Goyo i
El cas d’Iván Cortès, el jove mallorquí que acusa dos guàrdies civils d’haver-lo agredit a l’aeroport de Palma per dirigir-s’hi en català, es remunta a l’estiu del 2009; massa temps, sens dubte, per dirimir uns fets gravíssims i abjectes. A més, el judici va ser ajornat dues vegades per ridiculeses inadmissibles en un estat modern
A les cinc i mitja del matí escassegen les paraules, certament. La majoria de les finestres dels edificis no escupen gens de llum, encara, i el blau intens i intermitent del cotxe patrulla de la guàrdia urbana, dins aquesta queda tan amable, és una exageració punible. Fins i tot el taxista que recull el viatjant
La finestra que s’obre al llevant deixa entrar la nit mentre la de ponent encara fulgeix: és hora, doncs, de desequilibrar la prudència i d’escampar l’encanteri. I de no parlar per parlar, ni d’escriure perquè hi ha temps per tot. Qui desa i com l’exigència de ser curosos amb els mots i les causes que
L’Acampallengua va néixer l’any 1997 com a una activitat promoguda per Joves de Mallorca per la Llengua. Es tracta d’una trobada juvenil que té lloc cada any a un municipi diferent de Mallorca, amb l’objectiu de mobilitzar els joves a favor de la llengua catalana. Altres finalitats són: promoure la cultura feta en català, a
Dels catorze relats que Miquel Àngel Riera inclogué en el recull “La rara anatomia dels centaures” (Editorial Moll, 1979), Pere Fullana en trasllada sis a l’escenari mantenint-ne el títol. Teatre arriscat, per tant, on la paraula -d’un dels millors escriptors que ha donat aquesta terra enmig de la mar- pren el protagonisme gairebé absolut. A
Algú, de lluny, diu que no podem evitar el vol de la pena, però sí que els ocells que la porten no facin el niu en nosaltres. No ho entén l’infant que, en el parc ben assolellat, fa volar papers tot aixecant els braços com si n’anellàs els troços esdevinguts aus exòtiques. Si que ho
ESQUELLA Quan parla d’ocell l’interromp el picarol que cerca ovella. Passen de llarg els colors en migrar la veu vella. CASCAVELL Les perplexitats i els atzars sempre acaben dictant judici. Amb la vista cansada quequeja la mirada.
En Cion Sitja, amb la seva sala d’espectacles, impulsà la creació a la vila d’un grup de comèdies que dirigia un amic seu tan apassionat com ell pel teatre. El grup, al cap d’uns anys, assolí un cert prestigi arreu de la contrada. A la vila, cada any estrenaven dues comèdies, una per sant Llàtzer
El president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, donà anit el tret de sortida a la campanya “2011. Any de la paraula viva”, una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans per celebrar el centenari de la seva Secció Filològica. Segons indica aquesta secció de l’IEC, L’any 2011 coincideixen els centenaris de la Secció Filològica
Dissabte a vespre, cap a mitjanit, disposat a descansar tot fent volar la mandra abans d’allitar-me, vaig engegar la televisió, que estava sintonitzada al C33, i allí em vaig quedar. En aquell instant, Àlex Codina acomiadava dos convidats al seu programa “Sala 33” i donava pas al curtmetratge “Les bessones del carrer Ponent”, millor treball
Sineu també s’ha apuntat a la campanya “Mallorca, m’agrada!” i ahir, dissabte, la delegació sineuera de l’OCB (entitat que ha engegat la iniciativa) omplí la vila d’activitats i energia favorable a la preservació dels trets identitaris de l’illa. Diada climatològicament esplèndida i extraordinària quant a organització i participació. El cor, l’anima, la terra i la
De les dades del Baròmetre de la Comunicació i de la Cultura sobre els Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010” (www.fundacc.org) se’n poden extreure manta conclusions. I no crec anar gaire errat si dic que, al final, tots acceptarem que el català, arreu del seu àmbit territorial i com tots intuïm, gaudeix
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) està sent víctima d’una implacable persecució política, social i econòmica sense precedents per part del Govern valencià de Francisco Camps. Un encalç pertinaç que ha forçat ACPV a tancar les emissions de TV3 al País Valencià, alhora que l’obliga a fer front, en un període de 50 dies, a