marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 d'octubre de 2019
1 comentari

MUDAR DE SEPULTURA, NO DE MORT

L’espectacle que s’ha fet de l’exhumació del dictador sanguinari i del segon enterrament amb tots els honor ha estat obscè. En certs mitjans i a segons quins moments s’ha fet clara apologia del feixisme i no em consta que la fiscalia hagi actuat. Impropi d’un estat veritablement democràtic i de dret. I més enllà d’això, el franquisme segueix feroçment instal·lat en els posts de comandament d’aquest estat expert en maquillar –emblanquinar, li diuen ara- els genocidis i l’acarnissament amb què s’acara a tot aquell que no es plega al règim del seu hipernacionalisme.

Mentre el dictador addicta a la sang ha tengut dos funerals celebrats amb tota dignitat, un nombre ignominiós d’assassinats segueixen abandonats en cunetes i fosses comunes. Més encara, treuen el tirà del mausoleu que aixecaren els presos polítics i els familiars de les seves víctimes enterrats forçosament amb ell que volen recuperar les seves despulles es neguen lentament en la impotència. I molt més encara: la seva fundació gaudeix de totes les benediccions legals i rep subvencions públiques per enaltir la barbàrie. I aquest dictat inquisidor còmodament instal·lat en les més altes instàncies gaudeix d’una salut més que envejable i està perfectament blindat a tota mena de virus.

Mostres recents d’aquest estat podrit hereu del dèspota i dels seus efectes en la ciutadania n’hi ha a balquena, però la festa en què es va rebre una part dels policies destacats al Principat per reprimir el rebuig ciutadà a la sentència del Judici a la Democràcia i retornats als seus palaus de tardor és ben eloqüent: no es festejava el pretès manteniment de l’ordre, sinó la força i les ganes en què apallissaren, en nom de tots, a tort i a dret. Això és el que se celebra: la branca, els cops, la sang, en definitiva.

Per tant, no és cap fita, ni cap èxit ni res que se li assembli, la treta del cabdill per la gràcia de Déu. Al contrari, li ha tocat l’aire. Fa quaranta-un any que era allà i no fugirà per molt que el canviïn de lloc. S’ha canviat de sepultura, però no de mort.

 

LA MAR VOL SER CEL
20.01.2020 | 6.25
BLOCAT
25.09.2009 | 2.33
LA MIRADA QUE GRIMPA
28.02.2020 | 11.11

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.