marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de setembre de 2019
0 comentaris

ALLÒ QUE QUEDA PER FER

Avui fa dos anys de la concentració davant la conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, això és, la resposta tan massiva com pacífica a l’inici de l’operació de la Guàrdia Civil “Anubis” dissenyada per evitar la celebració del referèndum principatí del Primer d’Octubre, que tanmateix se celebrà, i ordenada pel jutge d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer.

Només fa dos anys i, segons com es miri, sembla que han passat dues centúries. A partir d’aquest dia varen passar moltes coses impensables fins aleshores, però sobretot la maquinària judicial espanyola prengué les messions a la política i, en lloc de bombardejar Barcelona com es feia temps passats, dugueren tot un poble a la barra i ara mateix tenim encausats, processats, multats, inhabilitats, presos i exiliats. El bombardeig judicial sembla que ha fet el mateix efecte anestèsic de les bombes. O no?

Val a dir que l’Estat togat ha aconseguit imposar el seu relat tot i que les veus de la independència segueixen dient fort i clar. I encara ho haurien de dir més fort i més clar, perquè com més va, la via de la independència és l’única que ens marca un Estat que fa el bategot.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.