marginàlies

Avui fa 108 anys que va néixer Manuel Sanchis Guarner, filòleg, assagista, historiador i escriptor valencià molt vinculat a Mallorca. Hi arriba el 1943 i ho conta així Francesc de B. Moll en el seu “Els altres quaranta anys”:

“No sé si per revisió de sentència o per alguna amnistia, l’empresonament de Sanchis Guarner quedà reduït a una tercera part del temps previst, i el gener de 1943 el posaren en llibertat. Tot seguit que en vaig tenir notícia, li vaig escriure dient-li que, si no tenia altre sortida millor, podia venir a Mallorca per ajudar-me en l’elaboració del Diccionari i probablement li trobaríem alguna altra ocupació digna. Efectivament, vaig parlar per ell a En Bernat Suau, director de l’Institut Femení, i quedàrem que el contractaria com a professor d’alemany”.

Encara diu més:

“La forta personalitat de Sanchis Guarner es deixà sentir molt prest en els medis intel·lectuals de Mallorca. Es féu amic de Llorenç Villalonga, i amb ell i alguns escriptors joves formaren una tertúlia al Cafè Riscal, on es discutia i s’exposaven criteris nous en qüestions literàries. L’evolució de l’Escola Mallorquina cap a uns nous horitzons més oberts i de més llibertat expressiva tingué un estímul i una orientació molt eficient en el magisteri de Sanchis Guarner. Els millors talents joves, com eren Llorenç Moyà, Bernat Vidal i Tomàs, Josep Maria Llompart i Jaume Vidal Alcover, foren els primers beneficiats d’aquelles tendències renovadores que Manuel Sanchis duia dels ambients més cultivats de Madrid, de Barcelona i de València”.

Així, Sanchis Guarner tingué un paper essencial en el ressorgiment literari de Mallorca un cop acabada la Guerra.

Residí a Mallorca des del 1943 al 1959. Setze anys de feina molt intensa i magníficament feta. Honor permanent.