marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
CALAFIGUERALEJANT
Cala Figuera, senzillament sa Cala per als santanyiners, és un llogaret amb mar altament seductor, que marineja amb una intensitat insòlita. Espai blaibonetià de primer ordre (i de Sebastià Busquets, Busser, de qui és la imatge que il·lustra aquesta anotació) que, rere l’aire calafigueral que et volta just posar-hi els peus, sents com et diu a l’orella:
Dels penyals dels Morràs fins a la Punta de s’Estret
del temps, on a l’arena de la platja hi grella
la ceba de mar amb el seu alt lliri d’estiu,
es sentia el trica-tretrac dels covats motors
de les barques de bou: l’Arnau pintada amb el nom
i amb la matrícula de colors de vinassa:
na Cellafaves color de terrossos de terra prima,
que, just sortida de les mans del mestre de ribera,
havia fet viatges d’esclaus de Santanyí a Alger,
perquè tot el que no està prohibit és obligatori…
Per molta calor sufocant, dinar a Cala Figuera amb amics que amiguegen i pateixen per com mor lentament la mar pel nostre mal cap col·lectiu, i aposten per la urbanitat i la cortesia com a full de ruta de totes les enteses, i estimen amb una amor incontinent les bones lletres i les belles paraules, és un plaer gairebé indefinible.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De tot aquest món no en quedarà res.El mallorquí no farà res ni per defensar la Terra,ni contra l’opresió i l’esclavatge,ni contra la injustícia.Seguirà venut al Gran Capital i enganyant als que són del seu matèix poble en català i en castellà.És per això que ni Catalunya ni Mallorca aconseguiràn mai l’independència.