marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de juny de 2019
0 comentaris

LA JARDINERA MALCARADA

No s’albiren les roses en puny ni els oracles.
Cap remor que no sigui el preludi de la dansa
dels cavalls que ha d’encantar les criatures.
Queda la calma estranya que embruta
els vidres, l’enteniment dels nous demiürgs
i l’esma del refugiat que s’inventa la vida
per fugir del dolor que provoca la misèria.
Les teranyines abandonen l’enginyeria
i es reten als insectes en revolta.
Els rosers demanen aigua i la jardinera
malcarada renega i els escup amb ràbia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.