marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de juny de 2019
0 comentaris

VENT CONTRA RELLOTGE

Vent contra rellotge,
la petja d’una peça de jazz cansada,
l’avorriment de les galtes
cercant l’illa i els nàufrags
que baten les maixelles contra les onades.
El riu deixa de ser-ho
sense cap estridència
oblidant el solc que ha estat i la naixença
rendint-se a la mar
que mai no fuig, que sempre cerca arrecerar-se,
que defuig les àncores que li rebenten els ossos
i anhela els balcons que mai no s’obren
al desert que tostemps ens vetlla.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.