Callen els absents, avui. Sols es deixen
veure entotsolats, enredats els ulls.
Guaiten per foradins imaginaris
espiant plaers i besos errants.
No volen conversar, els que partiren
de cop sense encomanar-se a ningú.
N’hi ha un que es queixa com ho feia quan
encadenava dolors i deliris,
i un altre el conhorta tot recordant-li
que els núvols mai no podran fer de sostre
a ningú en no reconèixer l’angoixa.
Parlen de l’amor que no els atengué
i el que negligiren per témer la por.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!