marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de maig de 2019
0 comentaris

D’UNES OQUES A PILÂTRE DE ROZIER

Al tros de n’Esteve, cunyat meu, ja hi han arribat les oques de Toulouse i de Pomerània, les primeres símbol de França pel paté, i les segones molt apreuades per la seva carn. Val a dir que en el tros que cuida extremadament n’Esteve hi conviuen harmoniosament galls i gallines, sobretot de races autòctones, ànneres nostrades, ara les oques més exquisides, sense oblidar les cabres, els moixos que van i venen, i en Rampó, el boc que presideix totes les bèsties i que no es perd cap beneïda de sant Antoni enganxat a un carretó. En aquesta mena de granja escola els nebots i renebots de l’amo hi han après a munyir cabres, lliçó que agrairan tota la vida.

I vés per on l’arribada d’aquestes oques m’han fet pensar en la que inaugurà, juntament amb una ovella i un gall, els vols tripulats en globus aerostàtic d’aire calent. Va ser el 19 de setembre de 1783 en l’Aerostat Réveillon, en els jardins de Versalles davant del rei Lluís XVI de França i la Reina Maria Antonieta d’Àustria. Cal dir que, en principi, el rei aquest volia que formassin la tripulació condemnats per qualsevol causa, per això que si l’aventura no reeixia nobestiesa que probablement els impulsors de la demostració li llevaren del cap. El vol durà vuit minuts i recorregué tres quilòmetres a uns 460 metres d’altitud. El giny, fet pels germans Joseph-Michel i Jacques-Étienne Montgolfier -que passen per ser els inventors dels globus aerostàtic- aterrà sense dificultats i els animalons sobrevisqueren a l’aventura.

No tingué tanta de sort la primera persona que volà en aquests ginys: el professor de física i química francès Jean-François Pilâtre de Rozier que va ser testimoni del vol prodigiós de l’ovella, el gall i l’oca. El 21 de novembre de 1783, acompanyat pel marquès d’Arlandes, recorregué en 25 minuts 9 quilòmetres a uns 900 metres d’altura dels del Châteaux de la Muette a Paris en un globus dels germans Montgolfier. Dos anys més tard, el 15 de juny de 1785, va voler travessar en globus el canal de la Mànega i morí en l’intent juntament amb el seu acompanyant, Pierre Romain.

De les oques nouvingudes de n’Esteve als pioners de la navegació aerostàtica, bona manera de començar una setmana en què els decibels emesos pels distints polítics que es presenten a les quatre eleccions de diumenge vinent contaminaran acústicament les nostres malmenades illes.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.