El meu preceptor en cap, abans d’anar a fer la volta per les parades de llibres de Ciutat, m’ha fet el millor regal que em podien fer, un xic més intens que un llibre, una rosa i un somriure: la seva versió de la llegenda de sant Jordi com a portada d’un llibre. I me l’ha regalat perquè sap que m’agraden i estim molt els llibres. No em podia fer més feliç!
Partirem d’aquí a poc i li retornaré el goig amb un conte, una rosa groga –no pot ser d’altre color, enguany- i una besada infinita, el mateix present que faré al meu preceptor segon, el seu germà, que, a punt de fer els devuit mesos, coneix bé l’olor dels llibres i els secrets que amaguen les paraules. I pensarem amb tots els Jordis que coneixem, sobretot amb Cuixart i Sánchez, que segueixen empresonats injustament i patint un simulacre de judici d’Estat que ho té tot per ser pura i dura venjança, un escarment que tanmateix no farà cap efecte.
També farem costat a tots els escriptors, tant els que apareixeran en les llistes dels més venuts com els que vendran poc o gens en una festa esplendorosa que és més seva que de ningú. I maldarem perquè s’escampi arreu la llegiguera, que, a més de fer tornar guapos, ens prevé de la beneitura. I procurarem, igualment, incorporar nous lectors que no es mamin els dits i no es deixin enlluernar per res més que la literatura deslliurada de qualsevol tutoria.
Per tant, molt bona Diada del Llibre o de Sant Jordi a tothom!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!