marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 d'abril de 2019
0 comentaris

DES DE L’INICI DEL GEL

El vent obre avantguardes i senyoreja
els terrats convertint en vexil·les
la roba que resisteix la seva força.
I fa cantar les coves perquè diguin
tot allò que callen des de l’inici
del gel i de la música de l’alenada.
Mentrestant, els núvols s’enlairen i es distreuen:
no saben com dir que l’aigua vol dansar
abans d’omplir els cocons i les torrenteres.
La mar s’endú les platges i omple d’escates
els camps de civada al temps que vigila
les nits que nodreixen els ganivets
que han enfortir les ombres que sempre
s’han mostrat indiferents davant la paraula.
El silenci mai no va armat: sempre porta
les mans a l’aire i els mots a la funerala.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.