marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 d'abril de 2019
0 comentaris

CIENTIFICAR LES FESTES

Amb els preceptors, avui, Divendres Sant, hem fet panades, crespells i robiols com mana la tradició i segons la recepta que ve de molt enrere. No costa gens seguir aquest avès ni encomanar-lo als que pugen, ans al contrari: aquesta mena d’adoctrinament no fa més que enfortir lligams petitprincipescos, per dir una raó que em neix venturerament, que tant necessitam per no perdre el pas de la civilitat.

El preceptor major, tot dinant m’ha demanat per què hi ha caraputxes (així deim a Bunyola als penitents) que arrosseguen cadenes molt llargues. M’ha costat molt donar-me a entendre. A mi, les processons no em diuen absolutament res per molt que respecti aquesta folklorització de la fe i per això em costa d’entendre que algú vulgui mostrar, ni que sigui amb la cara tapada, el penediment públic que tradueix en una manifestació de mortificació extemporània. Per això m’he embrancat en un discurs dubitatiu i inintel·ligible que el meu preceptor major ha tallat en sec tot obrint un altre front d’interès que res tenia a veure amb les processons i les caraputxes.

No obstant, en haver fet els crespells, en veure un Bon Jesús en una pel·lícula que emetien per televisió, m’ha demanat novament com era aquest personatge, si n’hi havia imatges. Jo li he dit que no, que aquest home va viure fa dos mil denou anys, raó per la qual era impossible tenir-ne cap imatge. I m’ha tornat a fitar amb la seva mirada blava i completa, i m’ha dit com així els científics, amb els seus ordinadors i altres ormejos tan avançats, no poden cientificar el Bon Jesús. Clar, que li he retut la mirada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.