marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de març de 2019
0 comentaris

LA VIDA EN EL CAPVESPRE DEL MÓN

“Només m’importava la desaparició, l’abandó d’aquell cansament que em provoca haver de viure. Exacte, el cansament. És saber que ho he de fer tot per força, perquè jo no puc fer res”. A partir d’aquí, Neus Canyelles mena el lector per les obagues que crea el cervell en rebel·lió, per les estances amb les finestres altes que acullen els que volen fugir d’aquesta tupinada.

I entén i presenta l’acarament d’aquesta revolta, d’aquesta estat o vida en el capvespre del món, com un joc. I el joc és fingiment, clar, i té present que “és impossible jugar sense una mica de llibertat”, la llibertat que segresta l’internament: “Tot és al cervell. I per això jo era allà, rere una porta tancada”.

La finalitat del joc és molt clara: “treure jugadors dels dies en el capvespre del món”, recuperar les pulsions que rescaten de l’alienament per signar la pau amb un mateix. I amb la certesa que “quan la vida es posa a jugar amb tu, sempre té més possibilitats de guanyar”.

L’estada en el capvespre del món porta l’escriptora davant el seu ofici que “m’ocupa totes les hores del dia. Vull dir que estic segura que tot el que he fet m’ha encaminat cap a les coses que he escrit. Fins i tot la supervivència. Tot, tot s’ha convertit en literatura. Les coses bones perquè s’ho mereixen. Les dolentes, per poder-les suportar”. És l’escriptura, per tant, la que la pot rescatar del cansament, perquè l’escriguera sempre hi és, mai no deixa.

“Si tens por, vol dir que encara tens esperances que passi alguna cosa que et salvi”, d’aquí la força per fer front al torcebraç exigent amb la sensació de fracàs, i, a la vegada, molt bona referència per marcar aquesta excel·lent capbussada de Neus Canyelles, de fons i de forma, en la mar remoguda dels caps que tenen juguera o del cansament de viure. I ho fa extraordinàriament bé, lluny de l’espectacle, de l’especulació, i enganxada a qui lluita, a qui ho fa tot perquè s’obri la porta del cansament.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.