marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

22 de març de 2019
0 comentaris

LES BAULES QUE FALTEN

L’any passat se celebrà el centenari del naixement de Bernat Vidal i Tomàs, apotecari, mecenes i promotor cultural, figura clau en el redreçament lingüístic i cultural a Mallorca un cop acabada la Guerra. El 1987 i per honorar la seva memòria l’Ajuntament de Santanyí, la vila on va néixer i morí, instituí el premi de poesia que porta el seu nom.

Emmarcat en els actes commemoratius d’aquesta efemèride, la regidoria de Cultura de l’ajuntament santanyiner encarregà a D. Sam Abrams una antologia de les obres premiades entre el 1987 i el 2018 que titulà «Les baules que falten».

Ahir es presentà aquesta antologia al Teatre Municipal de Santanyí, acte en el que vaig participar fent-hi aquest parlament.

 

Molt bon vespre.

Primer de tot vull agrair a l’Ajuntament de Santanyí que m’hagi convidat a aquest acte i que em permeti de dirigir-vos aquestes paraules com a guardonat amb el Premi Bernat Vidal i Tomàs els anys 1987 i 1995. Seguidament, cal agrair també als organitzadors d’aquesta trobada que l’hagin feta coincidir amb el Dia Mundial de la Poesia, una efemèride que, a banda de posar en valor els versos i promoure’n el seu foment entre els elements més joves, vol ser un crit a favor de la diversitat creativa i, sobretot, un clam permanent i mantingut a favor de la llibertat d’expressió, un dret al que mai de mai no podem renunciar i que ara mateix, a l’Estat, no vigeix amb la plenitud exigible.

No cal que us digui que per a mi és un honor participar en el reconeixement que feim ara a Bernat Vidal i Tomàs, una peça clau en el redreçament lingüístic i cultural que es produí a Mallorca, i per extensió a l’arxipèlag, un cop acabada la Guerra Civil. I encara més, figura capital, precisament, en la renovació de la poesia mallorquina en obrir nous panorames i insuflar nous aires als escriptors novells que prenien el relleu dels poetes de l’Escola Mallorquina. El mestratge que exercí en ells va fer possible la continuïtat literària en català que la Guerra estroncà i que es fes, per afegitó, amb rigor, el requisit indispensable per assolir la qualitat i l’excel·lència a les que sempre hem de tendir tant individualment com col·lectiva i que aconseguí amb escreix el nostre prohom.

Personalment no vaig conèixer Bernat Vidal i l’únic contacte llunyà -i ara molt esvaït- que hi vaig tenir va ser en ocasió del Pregó de Setmana Santa que va fer a l’església de Bunyola, el meu poble, el 1969 si la memòria no em falla, quan jo acabava de fer dotze anys. No el vaig conèixer -i prou que m’hagués plagut- però sí que he pogut accedir a part de la feinada que va fer per nosaltres i sense demanar mai res a canvi, ans al contrari: invertint-hi els esforços de tota casta que calia perquè l’empresa reeixís amb qualitat extrema.

I per això compartesc plenament els seus valors, el seu activisme perdurable a favor de la nostra llengua i cultura, els camins exigents que seguí per enaltir-les i els afanys per agermanar la comunitat que formam els pobles que les compartim.

I és per això, també, que visc amb orgull indissimulat que uns poemes meus fossin guardonats amb el premi que porta el seu nom. És un lligam que mai no es trencarà i que malavej no deslluir seguint sempre la deixa del mestre: convicció, treball esforçat, exigència i una generositat infinita.

El premi Bernat Vidal i Tomàs incorpora tots aquests mèrits, mantenint, així, el seu esperit inquiet. Cada convocatòria ens recorda Bernat Vidal, però també actualitza el seu treball il·limitat per preservar-nos la memòria, la llengua amb que parlam i sentim, i els atributs del nostre poble. Així, a través de la poesia, Santanyí s’obre al món i, a la vegada, a través dels versos, condensa el batec de la cultura catalana a la qual pertanyem i a la que tantes veus preeminents ha ofert la vila. Que Santanyí sigui reconegut arreu com el convocant d’un dels premis literaris en català més valorats és una distinció que el prestigia, raó per la qual ens cal a tots que se segueixi convocant.

Per tot això, facem vots perquè per molts d’anys el Premi Bernat Vidal i Tomàs vigeixi; que per molts d’anys mantenguem permanentment llustrada la memòria i la deixa de Bernat Vidal, i que la poesia ens marqui el camí del coneixement i de tots els redreçaments que ens calen.

Moltes gràcies.

 

Santanyí, 21 de març de 2019

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.