marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

22 de febrer de 2019
0 comentaris

SOL BLAU

Avui fa vuitanta anys que morí Antonio Machado i no tots els recordatoris emfasitzen que morí exiliat, a Cotlliure, amb sa mare, que moriria tres dies després. Machado llegia prou bé el temps i els solcs que deixa en els alens que anhelen, i ho deia amb claror intensa mirant als ulls de la vida. Probablement no l’hem llegit amb la profunditat que escrivia; ens hem quedat amb els escapolons de la seva obra musicada per un o altre o per alguna de les seves sentències. I ens cal, llavors com ara, sentir-lo com sentim el frec de l’esgarrifança. Diuen que son germà José, un cop mort, trobà un paper al seu abric que deia:  “Estos días azules y este sol de la infancia”. La infància blava assolellant els dies. O el sol blau que empaita els dies infants. O la blavor del compromís irreductible amb qui deleja i anhela la fraternitat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.