marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de febrer de 2019
0 comentaris

LES TELES DE L’ARANYA

Les teranyines s’han fet seu el carretó fet per no se sap qui amb bastons d’arbre ignot, seguint un patró molt poc comú i deixat allí anònimament i inexplicable. Tampoc no se’n sap l’edat, de les teranyines, ni si encara són actives; si segueixen sent la barca de palangre d’alguna aranya empesa pels anys i la mandra. Els toca el sol i la fredor intensa de les nits de gener, a les teranyines i al carretó immobilitzat, però no l’aire, car el finestró sembla ser prescindible –la sala té altres obertures que l’oregen amb eficàcia.

Observant amb deteniment la composició hom diria que algú vol que sigui així i no d’altra manera en considerar les teranyines un element destacat en els panorames que obre l’estança que encobeeix llibres i altres papers custodis de substàncies gens negligibles. Al cap i a la fi el carretó es pensà per acompanyar una planta, no per traginar-la, i l’indret, per la llum que permet, és el millor per teixir  i parar una teranyina.  Un privilegi de lloc que deu tenir ben gelós l’aranya o els seus descendents, que han heretat un imperi.

Les teranyines són un prodigi d’enginyeria encara que l’aranya que les teixeix sigui la més comuna de les marginades per la gràcia i la bellesa. Desteranyinar el carretó i l’ampit del finestró seria un sever atemptat contra l’equilibri natural de les coses que són perquè volen i ho volen tot.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.