Dir la mel que regalima
dels llibres que redimeixen,
dels somriures que es revolten
dels somnis que es fan senyera.
Dir els ulls de les pensades
que espanten la tirania
i desactiven les mines
antimots i antibesades.
Dir el poema de Cohen
que es converteix en tenalla
per retenir l’estimera
d’un cos nu i declinable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!