marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 de gener de 2019
0 comentaris
LA LLUM QUE ESPORUGUEIX
Mai no som on creim que feim peu
ni allà on els altres ens situen.
Sempre ens perdem i ens perden
i la pèrdua constant ens marca la fita
de la trencadissa dels mots
i del temps que es desboca.
Cada pèrdua traça
un camí nou que sembra de cruïlles
tots els camps que reclamen la pluja.
Riuen el desig, el torrent, el recel
i la llum que esporugueix.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!