marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de novembre de 2018
0 comentaris

TERRA SENSE SAFAREJOS

Cap cel no ha estat mai gens benigne
ni cap terra magra, promesa.
El cel no ha admès mai les mirades
dels desitjosos i la terra
de sempre ha estat molt mal venuda
als pitjors desaprensius.
Som terra sense safarejos
ni llacs artificials,
sense cucs, ni llimacs, ni aranyes,
ni mans amb les ungles pintades.
Les rapinyades abatudes
dels innocents infeccionen
la carn tendra, la que s’escampa
sense fer soroll ni estridències.
Els gossos bords cansats amoixen
les rates que moren de gana.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.