Cap cel no ha estat mai gens benigne
ni cap terra magra, promesa.
El cel no ha admès mai les mirades
dels desitjosos i la terra
de sempre ha estat molt mal venuda
als pitjors desaprensius.
Som terra sense safarejos
ni llacs artificials,
sense cucs, ni llimacs, ni aranyes,
ni mans amb les ungles pintades.
Les rapinyades abatudes
dels innocents infeccionen
la carn tendra, la que s’escampa
sense fer soroll ni estridències.
Els gossos bords cansats amoixen
les rates que moren de gana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!